“El segon any és més difícil”

Molt content, la veritat. Ha sigut un canvi gran per mi. Jo vinc de Barcelona i amb el trajecte de cada dia faig molts de quilòmetres, però està sent una molt bona experiència. L’entorn m’agrada molt.

Sortir de Barcelona no era la meva intenció, però el projecte, la directiva, generava molta il·lusió i vaig anar cap allà. Era un canvi per mi obrir-me a altres províncies i en el món de l’entrenador no saps on pots estar el dia de demà. Estic molt content.

Al principi de temporada, amb les expectatives i el nivell, és veritat que esperàvem estar més amunt, però la lliga és molt llarga. Amb pocs jugadors que han continuat, un cos tècnic nou i jugadors lesionats, ens ha costat tenir regularitat.

Pressió, cap. Igualar els números de l’any passat és complicat. El segon any a la categoria sempre és més complicat que el primer. A partir d’aquí, competir en els partits al millor possible. Crec que queda guanyar tres partits per tancar la permanència, i a treballar fins al final. Dintre de totes les adversitats, hem fet un joc atractiu.

La primera volta, des de el novembre fins al Nadal, hem patit moltes lesions. A molts partits hi hem anat amb juvenils, i no hem pogut competir al màxim.

És el que et dic, vam començar amb molt bons resultats, però a partir del partit de la Montañesa vam començar a perdre gent important per lesions de llarga durada. Diria que això ha sigut el principal problema aquesta primera volta.

Els meus equips sempre han estat ben treballats a nivell defensiu, i aquest any hem seguit en la línia de ser bons en defensa. M’agradaria estar millor en aquest aspecte, però l’equip es bastant jove i a vegades aquesta inexperiència ens ha passat factura. En l’aspecte ofensiu, no estic massa content perquè potser som dels millors equips en joc associatiu, arribades i joc de pilota, però ens ha faltat un davanter que les marqui totes.

Fora de casa costa a tothom. L’Hospitalet, amb un pressupost de 400.000 euros, tan sols ha guanyat un partit, és a dir que no és tan fàcil. Hem perdut partits a la recta final i considero que també s’ha de tenir una miqueta de sort. De locals estem millor i bastant contents, tot i que també hem perdut quatre partits.

Soc un entrenador molt proper al jugador. Intentem tenir xerrades amb ells perquè estiguin còmodes. Que el jugador estigui al més bé possible, però que també sàpiga l’exigència que hi ha. En moments complicats hem sigut autocrítics, i és quan has d’estar al més junts possible. És el més important per tenir un vestidor força sa i confiar tots en tots. El futbol no només és el resultat, quan la pilota no entra és quan més has d’estar pels jugadors.