Jaume Llauradó: «No devem res al passat»

—Què l'ha conduït a endin­sar-se en el món fede­ra­tiu?

—«Fa un temps m'ho van dema­nar una sèrie d'amics, el doc­tor Cugat i alguns expre­si­dents que deien que la fede­ració estava molt mala­ment. Lla­vors no podia perquè la meva dona no es tro­bava bé, però fa qua­tre o cinc mesos em van tor­nar a insis­tir i vaig veure que era un repte que m'entu­si­as­mava. La FCF es troba en un estat tan cala­mitós que qual­se­vol per­sona que estimi el fut­bol i estimi el país ha de fer el pas enda­vant si pot fer-lo. I jo hi estic capa­ci­tat.»

—Ha inci­dit molt en el tema econòmic. Quin diagnòstic en fa?

—«La fede­ració està fatal. Hi ha ten­si­ons, ‘punya­la­des tra­pe­res', com diu Casals, falta de repre­sen­ta­ti­vi­tat, a Madrid no ens fan cas... però el pit­jor és el tema econòmic. La FCF deu entre 3,5 i 4 mili­ons d'euros. Una quan­ti­tat immensa que no entenc com s'ha produït. Ja sé que hi ha gent que està cobrant sous doblats, i altres històries, però ni així es pot deure tant. Nosal­tres farem una due dili­gence en cas de gua­nyar. Si el pre­si­dent i el vice­pre­si­dent no en sabien res, no passa res, però si hi ha hagut mala fe, dema­na­rem permís per anar als tri­bu­nals.»

—Vostè ha lli­gat un patro­ci­na­dor potent. Pensa pre­sen­tar alguna bona notícia més als clubs?

—«La FCF fa molts anys que té segres­tats els clubs. Sem­bla que ells esti­guin al ser­vei de la fede­ració i no a l'inrevés. De 1.300 clubs que hi ha, 400 estan sense lega­lit­zar i no poden votar. Com pot ser que el 25% del cens no pugui votar? Què ha fet la FCF en aquest temps? Hi ha hagut una desídia abso­luta. Ara del que es tracta és d'aju­dar els clubs econòmica­ment. Nosal­tres hem sig­nat un acord amb una empresa petro­li­era que ens dóna 4 mili­ons d'euros en 4 anys. Què volem fer amb aquests diners? Jo volia solu­ci­o­nar els deu­tes, però els meus com­panys m'han con­vençut que havíem d'aju­dar el fut­bol modest. Així, un 50% o 60% d'aquesta retri­bució anual el des­ti­na­rem a rebai­xar les quo­tes de les fit­xes de les cate­go­ries més bai­xes, del fut­bol sala i el fut­bol femení. A par­tir d'aquesta tem­po­rada, tots els clubs tin­dran una rebaixa de 15 euros per fitxa. Dins la mutu­a­li­tat volem fer les revi­si­ons mèdiques nosal­tres matei­xos. Fins ara els clubs havia de bus­car algú que els fes les revi­si­ons mèdiques, que cos­ta­ven uns 40 euros. Nosal­tres farem les revi­si­ons a la nos­tra mutu­a­li­tat i ens cos­tarà uns 10 euros per juga­dor.»

—Casals va pro­me­tre un canvi fa poc més d'un any i mig. Creu que s'ha fet rea­li­tat algun canvi?

—«El canvi? Quin canvi? Els can­vis poden ser a millor o a pit­jor. I aquest ha estat a molt pit­jor. Els senyors Casals i Subies no sabien què tenien a les mans. Ser pre­si­dent de la FCF implica unes res­pon­sa­bi­li­tats. S'han pre­o­cu­pat del tema del fut­bol, ha fet la reforma del fut­bol de base i unes mesu­res que cal lloar, però van des­cui­dar el més impor­tant: el rigor i la solvència econòmica. Això ha estat un gran ranxo on tot­hom ha cam­pat per on ha vol­gut.»

—Creu que Subies està des­le­gi­ti­mat per haver donat suport a Casals i haver-hi tre­ba­llat durant mesos?

—«No ho penso jo, ho pensa tot­hom. Aquest home ha estat divuit mesos vice­pre­si­dent de Casals. Pot­ser pot dir ara que no el conei­xia, però si això és així és que no estava pre­pa­rat. Si estàs dos anys en una junta i no t'assa­ben­tes de res, pot­ser no estàs pre­pa­rat. Són cores­pon­sa­bles tots dos. Hi ha hagut més ambició de poder que ganes de fer un ser­vei al fut­bol català. Tots dos són cores­pon­sa­bles i en la mateixa mesura.»

—Què farà tot just entrar a la FCF si surt esco­llit?

—«D'entrada, d'aques­tes per­so­nes que estan cobrant sous de fins i tot 8.000 euros men­su­als, pres­cin­dir-ne. M'és igual si tenen con­trac­tes blin­dats. Dins la fede­ració hi ha massa nepo­tis­mes i con­xor­xes.»

—Creu que hi ha hagut pres­si­ons a l'hora de dema­nar avals?

—«Sí, no ha estat una cam­pa­nya neta.»

—I ingerències polítiques?

—«La res­posta política­ment cor­recta seria dir que no. Però sí que n'hi ha hagut. S'està inten­tant que Subies gua­nyi, i no ho entenc. Els polítics han de fer política. Això és tasca d'una per­sona que s'està equi­vo­cant, que està per­ju­di­cant el seu par­tit i el govern. Els clubs veuen aques­tes pres­si­ons.»

—Quin és el nom d'aquesta per­sona?

—«El coneix tot­hom.»

—Mal­do­nado?

—«El coneix tot­hom.»

—Què em pot dir del famós con­tracte fallit amb el Barça?

—«No he lle­git l'acord, però és un acord com­pli­cat, perquè el senyor Laporta va sig­nar un con­tracte amb la FCF dies abans de mar­xar. He par­lat amb Rosell i m'ha dit que és un con­tracte dra­conià, que no té sen­tit, i que, a més a més, la FCF no ha com­plert la seva part per exi­gir-ne el com­pli­ment. La FCF no pot deman­dar ni el Barça ni a cap club de Cata­lu­nya. Cal­dria asseure's un altre cop i inten­tar recon­duir la situ­ació.»

—Diuen que Cam­poy és un mal com­pany de viatge...

—«S'equi­vo­quen. És una de les per­so­nes que més m'ha aju­dat i segu­ra­ment sense ell no hau­ria obtin­gut els avals. Hi ha molta gent que està a favor d'ell a mort, i molta gent que està en con­tra a mort. Però ell sap que no és a la fede­ració i no hi vol ser.»

—L'acu­sen d'haver-se apro­piat el nom del doc­tor Ramon Cugat a través de la seva filla Débora, que va a la seva can­di­da­tura.

—«El senyor Cugat és un metge de pres­tigi, reco­ne­gut mun­di­al­ment i estima el fut­bol català. Puc dir que el doc­tor pensa que l'única per­sona que pot solu­ci­o­nar això sóc jo. Ell em va dema­nar que em pre­sentés i, en el fons, ell ho ha mogut tot. No passa espontània­ment, per exem­ple, que em tru­quin pre­si­dents com ara Gas­part, Cam­poy i Roche. Que si no gua­nyem el doc­tor Cugat con­ti­nuarà tre­ba­llant per la mutu­a­li­tat? Segur. Però amb nosal­tres por­ta­ria la direcció abso­luta de la mutu­a­li­tat. I si Débora és la nos­tra llista, és per alguna raó.»

—Té massa poder el fut­bol sala?

—«El pro­blema és que la FCF està con­di­ci­o­nada per uns senyors que viuen del fut­bol sala i que van ate­mo­rint els clubs. Al fut­bol sala li hem de donar auto­no­mia, donar-li els seus pro­pis òrgans, però sem­pre tenint en compte que el fut­bol 11 i el fut­bol sala són molt dife­rents.»

—Ens hem de treure del cap la idea d'una selecció cata­lana ofi­cial o vostè hi llui­tarà?

—«Jo vaig reco­llir 530.000 sig­na­tu­res a favor d'aquest tema. Ara mateix, però, tot està una mica negre. Amb aque­lla cam­pa­nya era el moment d'acon­se­guir les selec­ci­ons pròpies. La FIFA i la UEFA no havien can­viat els seus esta­tuts i cal­dria haver donat un pas enda­vant. Això no va ser així, no es va ser prou valent. Ara està molt com­pli­cat, no ens hem d'enga­nyar. No sóc opti­mista, però crec que no s'estan fent els pas­sos ade­quats. Cal­dria par­lar amb Nike i Adi­das per orga­nit­zar un tor­neig de naci­ons sense estat, per exem­ple.»

—Vostè creu que el gua­nya­dor de les elec­ci­ons podrà gover­nar durant sis anys de manera esta­ble?

—«Això s'hau­ria d'asso­lir. Tots els can­di­dats han de ser capaços d'arri­bar a aquest acord. De totes mane­res serà impor­tant el resul­tat final. Però si gua­nya una can­di­da­tura per pocs vots hi haurà pro­ble­mes. Si és la nos­tra, és la que menys pro­ble­mes tindrà perquè som gent nova, gent que no està vici­ada, que no té pac­tes amb ningú. Subies té 18 per­so­nes de l'ante­rior junta i d'alguna manera està lli­gat. En canvi, la nos­tra can­di­da­tura no deu res al pas­sat.»

—Quants vots creu que seran neces­sa­ris per gua­nyar dis­sabte?

—«Molts.»

ENTRE­VISTA A JAUME LLAU­RADÓ.