Impossible aguantar el ritme dels millors
Sabadell. El conjunt arlequinat va ser superat per un Valladolid que se la jugava i va ser incapaç de mantenir el nivell dels últims dos enfrontaments
SABADELL0
VALLADOLID2
Abans del partit, Lluís Carreras deia que el més difícil era repetir el nivell de tot el que havia tingut el Sabadell en les dues últimes jornades i, sens dubte, ahir es va fer evident. Com un avió, el Valladolid va passar per sobre dels arlequinats que, al davant, van dissimular la seva incapacitat de produir, amb grans dosis de solidesa al darrere. La successió d'ocasions, però, va fer decantar la balança per als homes de Djukic, que jugaven amb la pressió de saber que estaven obligats a guanyar per no despenjar-se del Celta, el segon classificat. Això sí, amb la victòria d'ahir, el Valladolid s'assegura matemàticament la tercera plaça.
Des del principi, el conjunt local va dominar a tots els nivells. Li va imposar un ritme molt alt de joc i el Sabadell es va veure molt saturat. No el deixaven combinar en joc curt, sortint des del darrere –amb múltiples errors de precisió a causa de la pressió visitant–, ni tampoc en joc llarg. La seva pressió defensiva al capdavant tampoc no funcionava però es va mostrar molt ordenat en els últims metres. Tot i així, la localització de la pilota va fer que el Valladolid tingués tres ocasions força clares a la primera part, l'última de les quals va acabar en el primer gol del partit.
El primer ensurt el va fer Javi Guerra amb un un contra un que el porter va treure (10'). Tot seguit, una errada de precisió en el refús d'Agustín va habilitar a Òscar però Mackay va intervenir, molt atent. I quan quedaven set minuts per al descans, la internada de Víctor Pérez per la dreta va acabar en un gol de cap d'un inèdit Peña.
Res de nou
El Sabadell es va estrenar a la segona meitat amb una única ocasió de perill. Va ser Fran Piera, que precisament feia una volta que no jugava, en un xut al lateral extern de la xarxa (72'). Però abans i després de l'única oportunitat del Sabadell en tot el matx, el Valladolid en va tenir un bon grapat. Víctor Pérez va ser el millor del partit i va començar la segona meitat amb dos xuts llunyans creuats de Mackay que van sortir arran de pal dret. Més tard, Òscar, Bueno, Javi Guerra i Manucho a les acaballes, van ampliar les distàncies però cap dels quatre va encertar en la rematada final.
El Sabadell, però, mantenia l'esperança més per la poca abundància en el resultat que no pas pel joc ja que no va inquietar gens Jaime. Finalment, Nauzet Alemán va acabar fent justícia ampliant definitivament les distàncies amb un golàs de vaselina aprofitant la mala col·locació de Mackay.
Mackay i Àlex s'estrenen en l'onze
Amb la salvació assegurada, ahir el tècnic Lluís Carreras va donar mostres de voler fer participar tothom en els últims partits de lliga. D'aquesta manera, per primera vegada en aquest curs va deixar a la banqueta David de Navas, la peça indiscutible a la porteria en favor d'Ian Mackay, que a principi de temporada va tenir una greu lesió al genoll. Mackay va fer una actuació irregular al nivell del seu company Àlex Cruz, que també es va estrenar en la titularitat. Cruz, que durant la primera volta també havia tingut problemes físics per culpa d'una pubàlgia, va sortir d'inici a causa de les molèsties de Manu Lanza i Aarón Bueno. El primer es va quedar fora de la convocatòria, juntament amb Arteaga. Lanza, per un cop al bessó, i Arteaga, per un cop al genoll.
Publicat a
Notícies
Diumenge,6 octubre 2024