Una bogeria

Sempre es diu que les dianes que arriben tot just abans del descans són cops psicològics molt forts, un tòpic que ahir es va confirmar, ja que després de la represa el Barça B va seguir sent l'amo i senyor de la situació, però amb l'afegit que va començar a generar ocasions clares de gol. La primera, en una acció personal de Deulofeu que només va ser capaç d'evitar Barbosa (47'). Després, va ser el torn de Luis Alberto, que va estavellar la pilota a la base del pal (50'), una mala sort que també va viure Rafinha poc després (55'). Al final, la insistència va tenir premi, en una arrencada de Deulofeu que ell mateix va completar amb un xut creuat (70'), un autèntic golàs. Lluny d'atemorir-se, però, l'1-2 va reactivar Las Palmas, que va fer un pas endavant i va començar a generar perill. Primer va ser Pando, que va obligar Oier a treballar de valent per enviar la pilota a córner (72'). Un minut després ho va provar Deivid, amb un xut que va fregar el pal. La tercera va ser per a Nauzet, que tot sol va enviar la pilota als núvols (75'). I en la quarta, en una acció d'un contra un de Tato amb Oier, el porter va arribar tard i va fer un penal clar que li va suposar l'expulsió (79'), i tot i que Bañuz va aturar-lo, Nauzet no va desaprofitar el refús per fer el 2-2. Semblava que quedaven deu minuts de patiment, però encara faltava l'últim cop de Deulofeu, que es va plantar tot sol gràcies a una errada de Juanpe i, amb una calma descomunal, va tornar a superar Barbosa (86'). En una segona part tan boja, però, encara podia passar qualsevol cosa i, després de dues accions a la desesperada de Las Palmas, Hernán va marcar el 3-3 definitiu, amb un gran cop de cap en un servei de córner.