De la freda graderia a l'onze inicial en només set dies. Abans, 25 minuts repartits en tres partits precedits de cinc enfrontaments consecutius sense trepitjar la gespa. El futbol ha donat moltes voltes a Juan Collantes, però mai d'aquest tipus. L'extrem andalús no troba la continuïtat en l'onze que hauria desitjat en el moment d'arribar a Sabadell com un dels fitxatges estel·lars per a aquesta temporada. L'afició es mostra molt escèptica amb la seva figura ja que esperaven aquell Collantes que va completar un gran any al Cartagena en el curs passat i que va ser un dels puntals per a l'ascens del Granada, amb el qual va tenir la possibilitat de renovar a primera divisió. “Ha estat una temporada estranya i irregular. Vaig tenir una inoportuna lesió que em va afectar en la forma física però ara em trobo força bé”, reconeix el petit extrem.

Contra l'Hèrcules, Collantes va tornar a l'onze inicial, deu jornades després de l'última vegada i quinze després de la penúltima. El jugador ha format part dels dubtes que ha tingut Lluís Carreras al llarg de tot l'any en la posició d'extrem esquerre, que han impedit rendir regularment a jugadors com ara Gato o el mateix Collantes. “Això no només em passa a mi. Li passa a qualsevol jugador. Si no tens continuïtat, no tens forma física, no tens confiança i, per tant, no pots rendir adequadament”, assumeix el de San Fernando, que espera que el partit al Rico Pérez sigui un punt d'inflexió en la seva temporada particular: “El passat ja ha quedat enrere. Ara ho he d'oblidar perquè físicament estic bé i estic preparat per donar tot el que sé que puc donar i aportar el màxim per a l'equip.”