Sabadell

Sabadell

Cinc anys d'exigència extra

Juvenal tanca una etapa de cinc temporades en què ha mantingut una relació d'amor i odi amb la grada de la Nova Creu Alta

El sabadellenc marxa per una decisió aliena, ja que li hagués agradat retirar-se al club de la seva ciutat

Finalment, i cinc temporades després de la seva arribada procedent del Recreativo de Huelva, Juvenal Edjogo-Owono (Sabadell, 1979) marxa de la Nova Creu Alta. L'any 2008 va aterrar com el fitxatge estrella d'un equip que acabava de pujar de tercera a segona B i deixa el club de la seva ciutat consolidat en el futbol professional. Els objectius en l'àmbit col·lectiu, els ha complert de sobres: consolidació en la categoria de bronze, dos intents d'ascens a la de plata amb el darrer aconseguit i consolidació en el futbol professional. Tot plegat, aportant fins a l'últim dia, jugant molts minuts (1.000 és el seu registre més baix) i sent una referència dins del vestidor.

Ara bé, a títol personal, sempre s'ha mogut entre la discussió i la veneració de la grada creualtenca. El seu rendiment ha estat sempre molt per sobre del que gran part de l'afició li ha reconegut. La grada arlequinada ha xiulat nombroses vegades un jugador especial per la seva gran visió de joc i pels diferents registres amb la pilota als peus però que no entrava tant pels ulls a l'hora de defensar. Tot i estar allunyat de ser un manta en l'exercici defensiu. “La relació que tinc amb l'afició del Sabadell és especial. Jo sé que per bé i per mal ells sempre han esperat molt de mi”, reconeixia Juvenal el dia del seu acomiadament. “Al principi em va costar molt perquè no sabia per què em passava això a mi. Però de seguida vaig entendre que el que passava és que la gent esperava molt de mi. A l'afició del Sabadell, li dec molt per haver-me tractat d'aquesta manera, per exigir-me molt i perquè m'han fet millor jugador i millor persona.”

Entrenadors

Tampoc Juvenal ha estat una persona que s'amagués ni dins ni fora del terreny de joc, ni amb l'afició ni davant dels micròfons. Reconeix que la decisió de no formar part de la plantilla arlequinada es deu a una decisió aliena però tampoc guarda cap mena de rancúnia. “Retirar-me a Sabadell hagués estat ideal per a mi. Hagués estat la culminació d'una molt bona carrera: acabar-la en el club de la teva ciutat és el que tot professional desitja, però sovint a la vida no pots complir tot allò que vols”, explicava l'excapità del Sabadell. “Ho entenc perfectament. En el món del futbol he viscut moltes coses desagradables i t'asseguro que aquesta no n'és una. No estic ressentit perquè això és futbol i a més hi ha hagut una situació institucional que no ha fet possible la meva continuïtat.”

Mentre ha estat al Sabadell, Juvenal ha tingut tres entrenadors molt diferents. “Amb Ramón Moya vam tenir l'ascens a prop a Irún, Pirri va saber estabilitzar una situació molt difícil en el club i Carreras va entrar amb una filosofia i una manera de veure el futbol molt particular i li han sortit bé les coses”, deia el jugador, que no està d'acord amb la manera com s'ha produït l'adéu del maresmenc: “Lluís probablement és l'entrenador que més èxits ha portat al Sabadell en els últims 25 anys i crec que la seva sortida, si s'havia de produir, s'hauria d'haver fet d'alguna altra manera.”

Ara, Juvenal mira alguna opció per continuar jugant, ja que veu “lluny” la retirada. No ha complert el somni de retirar-se a casa però a Sabadell deixa els deures fets.

160
partits.
Amb el Sabadell.
21
gols.
L'últim dels quals el va fer contra el Girona de Javi Salamero.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)