A Keisuke Sakamoto li tocarà lluitar contra l'al·lèrgia, ratllant el racisme, que existeix en el futbol espanyol i català als inversors estrangers. Si l'actual president acabarà deixant –o no– l'equip penjat com un fuet no se sabrà fins d'aquí a un temps, però el discurs i els motius que porten aquest empresari japonès de 44 anys a dirigir el Sabadell són molt diferents dels dels Piterman o Thompson de torn.

Sakamoto va deixar clar en la primera compareixença pública que és a Sabadell per fer diners. “Jo sóc un empresari i no he vingut aquí per llençar els diners.” I va matisar: “Sóc un empresari però no penso a recuperar la inversió aviat.” Probablement és conscient que el futbol modest, tal com està muntat, dóna pocs rèdits econòmics, però arriba a Sabadell per canviar aquesta dinàmica.

Que Sakamoto vulgui invertir en la base no és ni més ni menys que una estratègia empresarial. “Volem ampliar el nostre pressupost per poder invertir en el futbol de base i en infraestructures que japonesos, americans, russos o catalans puguin utilitzar”, afirmava abans-d'ahir. Una estratègia que, a banda de ser similar a la dels grans clubs europeus del moment, ha de portar a una millora en la Ciutat Esportiva Olímpia i a la construcció de residències per a nens arribats de fora –model La Masia–. I no és casualitat que la seva empresa, Eplus-U, es dediqui precisament a portar nens des del Japó a diferents indrets de Catalunya i l'Estat espanyol per jugar al futbol occidental. “Al Japó fa uns anys que en l'esport del país, el sumo, van acceptar els estrangers”, explicava. “Molts d'aquests estrangers arriben amb quinze o setze anys, aprenen la cultura japonesa i per això lluiten com lluitadors japonesos”, hi afegia.