Va bé per recarregar piles, per estar amb la família, per fer coses que no pots fer quan estàs entrenant, i t'adones que als caps de setmana la sensació és diferent. És molt saludable i n'he sortit beneficiat jo mentalment i físicament i, sobretot, la família.

Sí. Em venia de gust tornar-ho a intentar i que fos el Reus, de segona B, el que confiés en nosaltres va fer que fos fàcil la decisió.

Sí, poder entrenar en aquesta categoria ja és un privilegi, sigui el club que sigui. Però, a més, del Reus des de fora tens la imatge d'un club amb bon estadi i una població important al darrere i que fa bé les coses. I des que sóc aquí he pogut confirmar que és una entitat molt ben organitzada, que sap quin és el seu lloc i on tothom fa les coses amb molta professionalitat.

Hem de continuar en la línia dels dos últims anys, de procurar que sigui un club fort a segona B, i només això ja és un repte important tenint en compte la duresa de la categoria. Fer un equip que competeixi bé per salvar la categoria sense patiments i, a partir d'aquí, estar el més amunt possible.

Són cicles. El Reus va fer una política molt bona de mantenir el bloc que va pujar a segona B, i ha fet dues temporades molt bones. Però ha canviat el cos tècnic, hi ha jugadors que han marxat per diverses causes, i és normal que hi hagi canvis. Però hi continua havent un bloc important de gent de casa, sobre el qual hem de construir l'equip. Hi ha deu o dotze jugadors de la zona i es continua donant oportunitats als del planter, i això vol dir que el model no es trenca. L'afició pot estar tranquil·la perquè hi ha molta gent identificada amb el club i els de fora sé que s'hi comprometran al màxim. Hi ha equilibri entre gent de casa i de fora, igual que entre gent experta i gent jove.

Volem ser un equip que pressioni bé, que sigui intens i que s'adapti als registres de la categoria. Ser sòlids defensivament, perquè és bàsic rebre pocs gols, i jugar bé, controlant el joc i buscant la porteria. Tenim un bon camp i jugadors amb qualitat per fer-ho. I a veure si tenim desequilibri i gol, que és el que acaba comptant.

Sí, has de ser molt capaç de canviar de registre. No és el mateix jugar al camp del Llagostera que al camp d'un filial, i dins d'un mateix partit hi ha moments en què toca jugar i d'altres en què has de ser pràctic. Hem de ser forts en les dues coses i tenim un equip amb experiència i físic per fer-ho.

Es preveu un grup fortíssim. Els jugadors s'han hagut d'adaptar a les limitacions econòmiques i els equips s'han reforçat molt bé. La previsió és una categoria més igualada que mai i que farà un salt de qualitat. Costa veure equips que puguin tenir dificultats a priori, tothom serà molt competitiu. És difícil fer pronòstics, tothom pot pensar en el Nàstic, el Mestalla, el Lleida, però crec que hi haurà molta igualtat.

A la pràctica tot és corregible, no passarà res, ja que a nivell tècnic hi ha temps de reacció perquè més o menys sabem per on van els trets. Però sí que hi ha cert neguit i afecta, per exemple, la planificació dels desplaçaments.

Ve d'una temporada excel·lent i continuarà sent molt competitiu, i per això preferiria que estigués al grup del nord. A més, també seria positiu per a ells, ja que lluitar per estar a dalt no és tan difícil com en el grup tercer. El vincle afectiu és molt gran, m'agradaria que estigués ben amunt, i si no ens enfrontem, quasi millor.