LAS PALMAS3

SABADELL1

El fet de ser una competició diferent i que l'equip rival –Las Palmas està per sota del Sabadell en la classificació de la lliga– convidava a l'optimisme els desviats espectadors que van assistir ahir a la Nova Creu Alta. Però la realitat de l'equip, curt dels seus millors efectius i amb una identitat futbolística encara per esbrinar, és la que és, i la copa, en què al cap i a la fi es juga onze contra onze, va deixar el Sabadell al seu lloc: amb el quart partit seguit sense guanyar.

Si hi ha algun motiu per a l'esperança és que els arlequinats van tenir moments de brillantor a l'inici de la segona meitat, perquè quan va acabar la primera més d'un i de dos es van posar les mans al cap.

És cert, com diu Salamero, que Las Palmas (ple de suplents i de jugadors fora de ritme) no va arribar gairebé a generar perill –només la jugada del gol. Però no diu gaire a favor del seu equip que els arlequinats només xutessin una vegada a porta: Longás (minut 35), en una falta lateral. I és que a partir del minut 15 el partit va estar massa condicionat pel gol visitant, un compromís (pilota de central a pivot a la frontal de l'àrea) de Carlos Hernández en el qual Llorente no va estar a l'altura. Sí que ho va estar Nauzet, però Masoud va acabar empenyent la pilota al fons de la xarxa.