Durant el juliol i l'agost, molt enfeinat, perquè la planificació de la temporada fa que hi hagi molts aspectes a tractar. A més, si un president pot fer 100, jo només puc cobrir 20 o 30, però m'estic trobant el suport de tota la gent que treballa al club i n'estic molt content.

Ara per ara estic molt satisfet, tot i que sóc conscient que, a mesura que avança la temporada, van sorgint coses que s'han d'anar millorant i canviant.

Em va agradar molt com parlava: la lògica de les seves respostes i la manera d'afrontar els problemes i aportar solucions. A més, també havia estat director esportiu al Girona i hi havia dirigit el futbol de base, dos aspectes molt importants per al projecte. Aquesta connexió amb el planter, de fet, ja l'està treballant i estic content amb ell.

Aquestes facetes no tenen perquè estar enfrontades. La meva idea no és posar diners i tenir beneficis. Per fer negoci, has de crear alguna cosa i, amb això, generes llocs de treball i noves possibilitats d'emprenedoria. Tot està relacionat i pot anar bé per al Sabadell. A més, si obres nous mercats, reforces els interessos i la filosofia d'un club: avançar.

El punt de partida va ser en Masato Horita [ara conseller del club]. Jo volia crear una escola de futbol de nens japonesos i portar-los aquí, però vam parlar i la cosa es va anar fent interessant. Al final es va plantejar l'ampliació de capital i vam fer el pas. Un dels grans motius era que el Sabadell era un club sanejat.

No vivim per sempre i no tindria sentit plantejar-se se un objectiu per d'aquí a cent anys. Seria ideal aconseguir-ho d'aquí a dues o tres temporades.

No tinc cap intenció d'aturar-lo. Més enllà de pujar, un dels grans objectius és el creixement del club i crear una estructura, sobretot en el futbol de base. Si ho aconsegueixo, encara que no estiguem a primera, el projecte valdrà la pena igualment. Això sí, el fet de saber que hi ha un full de ruta pot ser una motivació. Si l'únic objectiu que tens és estar a primera, pots tirar de talonari, fitxar Neymar i Messi, i ja està. Després, però, te'n vas i què queda? Jo vull crear un projecte que duri, que d'aquí a 50 o 100 anys hi hagi una cosa que he fet i que continua viva. No em considero un inversor, em considero un home de negocis.

Més que preocupar-me, m'ocupa. Estic pensant què podem fer perquè la gent s'animi i participi. Vull millorar la situació i treballaré per canviar la tendència.

Sí. De fet, ja he estat conversant amb la Federació Japonesa de Futbol i amb gent d'aquí i tothom està molt receptiu a l'hora de pensar en projectes. Vull fer coses amb vista als Jocs i puc avançar que he començat a parlar amb tècnics del planter. Tinc la il·lusió que algun dels nostres jugadors hi pugui participar.