Mendizorrotza els va donar una lliçó molt valuosa. Des d'aquell partit, el Sabadell mai més no ha sortit amb un plantejament defensiu d'entrada. El conjunt arlequinat necessita la possessió de la pilota per produir i passa angúnies quan no la té. Els pitjors moments durant la temporada han coincidit amb el fet que el conjunt de Salamero s'hagi endarrerit i hagi deixat de pressionar en camp contrari i de combinar amb fluïdesa. Aquesta recepta es va produir en la segona part en el duel contra el Numància, en què els arlequinats van cedir tots els punts.

“Quan un equip té la pilota és perquè l'altre també li deixa, i potser no hem sortit amb la intensitat de la primera part”, va reconèixer Javi Salamero, just després del partit contra el Numància. Allà, també va admetre que el rival havia tingut “en excés” la possessió en la segona meitat i que el seu equip havia “reculat massa”. El cos tècnic se'n va adonar en el partit contra l'Alavés de fa dues setmanes. L'equip, en plena recerca de la identitat, va pecar de massa conservador i va ensenyar totes les vergonyes. L'Alavés va arribar amb molta fluïdesa a camp contrari; l'equip estava molt separat, i, al descans, els locals –un equip, d'altra banda, força limitat– estaven guanyant per la mínima. En la segona meitat, la dinàmica es va girar com un mitjó, el Sabadell va anar a l'atac i va obtenir el seu premi. “Quan fem un pas endavant, l'equip està millor”, va afirmar Antonio Longás, un dels jugadors que més nota el canvi. A partir d'aquí, les mateixes intencions contra Las Palmas i l'Eibar van canviar la cara als arlequinats, i contra el Numància, en un camp difícil, també va ser una altra història.