Els solc cele­brar. Dels tres con­tra el Jaén, exte­ri­or­ment no en vaig cele­brar cap. Si ho he de fer, evi­dent­ment que ho faré. Però jo no els marco. Si mar­quem, segur que la gent està per veure el pro­ta­go­nista de la jugada i no el tècnic visi­tant.

Cada set­mana tenim l'opor­tu­ni­tat de millo­rar, i aquest par­tit no és una excepció. Nosal­tres arri­bem en un bon moment de resul­tats. Pot­ser hi ha coses a nivell de joc que hem de millo­rar. Comen­cem a recu­pe­rar juga­dors impor­tants que serien titu­lars en qual­se­vol lloc. Encara en que­den, però hi arri­bem amb molts efec­tius. Espero aquest par­tit amb la il·lusió, la fe i el con­ven­ci­ment que podrem gua­nyar els tres punts. No en tinc cap dubte. Inten­ta­rem impo­sar al rival el nos­tre cri­teri i pro­vo­car els seus errors.

No sóc ningú per acon­se­llar res, però crec que els segui­dors hau­rien de tenir clar cap on cami­nem i sobre­tot d'on venim. La rea­li­tat del Girona ha estat més fora de la LFP que dins. I quan hem estat a 2a A, tret de l'any pas­sat, hem patit gai­rebé tots els anys només per asso­lir la per­manència. No podem entrar en com­pa­ra­ci­ons amb la tem­po­rada pas­sada, extra­or­dinària i molt ben tre­ba­llada, i ser molt exi­gents amb la plan­ti­lla actual. A més, s'ha apos­tat per gent de la casa, gent del filial, que tenen con­tinuïtat, cosa que diu molt de la valen­tia de Ricardo. S'està fent un pro­jecte i hem de ser cons­ci­ents del que hi ha. L'any pas­sat, poc o molt ens va tocar la lote­ria de tocar amb la punta dels dits la pri­mera.

Sí, encara ho faig. Sóc cons­ci­ent que estic en un pro­jecte nou, però em costa una mica. El meu fill va néixer el dia de l'ascens i he estat molts anys anant cada dia a Mon­ti­livi. Em costa. Però bé, estic iden­ti­fi­cat ple­na­ment amb un pro­jecte nou, interes­sant, amb un nivell de res­pon­sa­bi­li­tat i exigència que
m'agrada.

És cert que la lliga és molt llarga, i els equips depen­dran moltíssim del fons d'armari que tin­guin. Ara, no per tenir més efec­tius davant ata­ques millor. El Girona ha creat perill en cada par­tit. A Còrdova tenen el 0-1, i després poden mar­car de nou i fer l'1-1 jugant amb deu. Tenen un poder ofen­siu molt bo. Pri­mer, perquè hi ha un dels millors juga­dors de la cate­go­ria, Felipe, que marca les diferències. Segon, perquè ges­ti­ona molt bé l'estratègia. I té gent dinàmica i amb mobi­li­tat, i se sen­ten molt forts a dins acu­mu­lant juga­dors. No em des­a­grada gens el poder ofen­siu del Girona, inde­pen­dent­ment que tin­gui un o més refe­rents.

Crec que a casa ningú regala res, i Mon­ti­livi seguirà sent un camp molt difícil per a tots els rivals. El Girona pot tenir alguns dub­tes, però quan ha jugat a casa ha tin­gut pos­si­bi­li­tats de gua­nyar sem­pre. Nosal­tres vin­drem segurs que tin­drem les nos­tres pos­si­bi­li­tats, però sabem que el Girona té un poder ofen­siu que, si no estem molt apli­cats, pati­rem i de valent.

Bé, el cert és que els juga­dors juguen i tenen con­tinuïtat. Això és el que importa. Els motius, tant és. Mas, Vivi, Pere Pons... sigui per impo­sició o per con­vicció, el cert és que hi són. I el Girona, amb juga­dors que encara no han jugat com Jan­dro, Moisés i Chus, té un onze ini­cial força arre­gla­det per poder com­pe­tir arreu.

Vaig tenir dues con­ver­ses amb Saka­moto, una per Skipe i l'altra, pre­sen­cial. I em va fer la sen­sació que vam con­nec­tar molt bé. Ell té els con­cep­tes molt clars, i jo m'ajus­tava al que volien. A par­tir d'aquí, m'ha transmès el màxim de con­fiança pos­si­ble, fins i tot quan els resul­tats no arri­ba­ven. Fis­ca­litza molt bé el dia a dia de l'enti­tat perquè té gent de la seva con­fiança a dins. Amb els pro­fes­si­o­nals que hi ha al club tinc una relació estreta i diària. No em puc quei­xar, al con­trari.

Ha estat una pre­tem­po­rada difícil. Un viatge pel mig, l'infor­tuni que hi ha juga­dors que es lesi­o­nen, i altres que n'arros­se­guen. Ara que comen­cem a tenir efec­tius, i amb la psicòloga fomen­tant la cohesió de grup, crec que final­ment tenim un grup ja iden­ti­fi­cat. Ja sabem qui som, amb qui hem de com­pe­tir, i hem d'anar a morir tots a l'una.

Vaig tenir con­tacte amb els juga­dors impor­tants abans de la meva decisió res­pecte a Abra­ham Paz, per son­de­jar l'estat d'ànim de la gent. Un cop vista la res­posta, vaig inten­tar deci­dir el que con­si­de­rava. El juga­dor va sor­tir, i m'he tro­bat un ves­ti­dor molt pre­dis­po­sat a la feina, amb mol­tes ganes que les coses fun­ci­o­nin. La meva res­pon­sa­bi­li­tat és inten­tar ali­near la dua­li­tat entre interes­sos indi­vi­du­als i col·lec­tius. Tenim molt bona gent, gent molt pro­pera, molt agra­da­ble en el tracte.

És un juga­dor dife­rent. La seva capa­ci­tat de fina­lit­zació és dife­rent al que teníem. No només és molt reso­lu­tiu. Ens pot apor­tar moltíssi­mes coses. Amb experiència molt dila­tada, és un refe­rent impor­tant fora del ter­reny de joc i té certa jerar­quia a dins, que fa que la resta, més segui­dors que líders, l'acom­pa­nyin en el tre­ball. Estic molt con­tent de com ha entrat, de com ha estat rebut, de la seva pre­dis­po­sició. Quan no s'ha vist en con­di­ci­ons, ha estat el pri­mer de dir-ho.