sabadell1

SPORTING3

Diuen els entrenadors que és impossible trobar l'equilibri perfecte entre l'atac i la defensa. Que els equips són com quan t'intentes tapar amb una manta: si et cobreixes el cap, deixes els peus a l'aire i si decideixes tapar-te els peus, el cap et queda fred. El Sabadell va acabar gelat a El Molinón en evidenciar que la seva manta és massa curta. Quan va destinar els esforços a la defensa, va deixar desert l'atac (en la primera part, no va tenir cap ocasió) i quan en la segona part va ser més ofensiu, va deixar forats al darrere. I l'Sporting ho va aprofitar amb tres gols. Bloquejos mentals oblidats amb el gol de Llorente, la qüestió ahir va ser futbolística, tot i que en alguns moments semblava que el matx estava sota control.

Els xiulets a El Molinón evidenciaven que el rival no està en el millor moment, però res a veure amb la crisi a domicili del Sabadell. Els vallesans van arrencar el matx força dubitatius, superats pel dinamisme de l'Sporting entre línies. En els primers minuts, els de Salamero deixaven massa espais entre les línies i els migcampistes patien entre tanta transició. El problema del partit en la primera meitat, força atractiu quant a la lluita pel domini del matx, és que no va tenir ocasions. Ni l'Sporting va xutar fins al minut 40 ni els de Salamero, quan van prendre la mesura al matx, van inquietar Cuéllar. Perquè a partir del minut 15 de joc i fruit de l'organització defensiva, el Sabadell va deixar de patir al darrere i va posar en problemes la sortida del rival. Dos xuts de falta desviadíssims de Collantes i una inofensiva rematada de cap d'Hidalgo van ser el resum per als arlequinats, que van tenir un darrer ensurt. Encara en l'últim sospir de la primera part, Nauzet va brillar aturant a mà canviada un xut d'Hugo Fraile (41').