Visitants de diferent signe
2a divisió A.Mentre el Girona va sumar a Miranda el tercer triomf lluny de Montilivi d'aquest curs, el Sabadell ja fa nou mesos que no guanya a camp contrari i es comença a desesperar
Separats només per quatre punts a la classificació, la diferència entre el Girona i el Sabadell es fa més gran quan s'analitzen les seves prestacions com a visitants, lluny de Montilivi i de la Nova Creu Alta. Els gironins ja han sumat 10 punts a fora i al Sabadell la victòria a camp contrari fa gairebé nou mesos que se li resisteix i la preocupació comença a fer-se visible.
Mai a segona A, ni en l'irrepetible curs anterior, el Girona havia celebrat la tercera victòria a camp contrari tan aviat com enguany, en la jornada 13. La temporada passada s'hi va acostar –ho va fer en la catorzena–, però en les anteriors es va quedar a anys llum. De fet, en la campanya del debut a divisió de plata, el Girona ni tan sols va arribar a les tres victòries lluny de Montilivi (es va quedar en dues, i això que l'estrena a Balaídos va ser gloriosa, 0-1). I en la campanya 2012/13, el tercer triomf a camp contrari va arribar en l'última jornada de lliga a Múrcia, en un duel intranscendent.
La casualitat també ha volgut que les tres victòries que el Girona ha obtingut com a visitant hagin estat en tres camps d'unes característiques similars. Tots tres situats al nord de l'Estat –Eibar, Lugo i Miranda– i tots tres contra rivals que estan tallats pel mateix patró i que se solen fer especialment forts al seus recintes, empesos per aficions (sobretot les del Lugo i del Mirandés) entusiastes i cridaneres. Són escenaris, a més, on els rivals no en fan prou amb tenir més talent que el seu contrincant, sinó que els èxits es construeixen a partir d'igualar la intensitat i el ritme de l'equip que té al davant. També ha coincidit, però això ja és terreny abonat a l'anècdota, que aquest ple de victòries s'han assolit amb el Girona vestint la samarreta verda, que és la tercera indumentària. De moment, els gironins han sumat més punts a fora (10) que a Montilivi (9), on semblen haver perdut aquella fiabilitat d'altres cursos.
Desesperats
La tendència és completament girada en el cas del Sabadell, que aquesta temporada només ha aconseguit dos punts (precisament a Montilivi i també a Mendizorrotza) de 21 possibles. El balanç arlequinat preocupa, i molt, la plantilla del Sabadell, que les ha vist de tots colors en els partits que ha jugat fora de casa. Sense anar més lluny, diumenge passat a Gijón, el conjunt que dirigeix Javi Salamero es va avançar per primera vegada des que ha començat la temporada a domicili, però tampoc hi va haver manera. Tres gols en mitja hora van destarotar les ganes arlequinades de sumar tres punts que cada quinze dies els porten a mirar de la classificació. “No podem confiar-ho tot a guanyar a casa. Hi haurà un moment que no ho farem i és per això que necessitem les victòries a domicili. Si no ens complicarem molt la situació en la lliga”, va dir Juan Collantes després del partit: “Vam regalar un penal, ens vam tirar cap enrere i vam tornar a perdre un partit que no podíem deixar escapar.” Javi Salamero, en canvi, era molt més optimista “Estem al camí d'obtenir la primera victòria a fora.”
Per a Salamero la frustració és menor que per a molts jugadors que també van patir una sequera molt greu el curs passat. El Sabadell no tornarà a jugar fora de casa fins al 24 de novembre, per tant farà nou mesos justos de l'última victòria a Chapín, amb aquell afortunat gol d'Ernesto Galán en pròpia porteria en el minut 90. El dèficit és evident; ara, necessitaran molt més que la fortuna que va somriure aquell dia l'equip de Carreras.