ALCORCÓN2

SABADELL1

No seria just pensar que l'únic problema del Sabadell va ser la defensa de la pilota aturada. D'acord que els dos gols rebuts van venir per aquí, però els arlequinats van tenir molts més maldecaps i no només el penal fallat en l'últim minut per Gato. Salamero va arreglar en el pas pels vestidors la incongruència plantejada en els primers 45 minuts, en què va decidir apostar per homes de toc i renunciar a jugar des del darrere. I d'aquí ve el desastre, perquè l'equip no va generar cap ocasió i en va cedir unes quantes a un Alcorcón poc habituat a marcar (no ho havia fet en els últims sis partits). En el segon temps, però, amb pressió a camp contrari, els vallesans van tenir moltes oportunitats i van dominar el joc. Els últims minuts van ser una ruleta russa en què el tret va anar a parar al cap del Sabadell, que fa bé de no culpar les bales, sinó qui decideix jugar a aquest joc macabre.

El primer temps va ser totalment per als d'Álvarez. L'Alcorcón va jugar a plaer i li va faltar materialitzar les arribades perquè era el monopolitzador de la pilota. Salamero va apostar per homes de toc en curt (Llorente, Longás i Juanjo) i un davanter de desmarcada, però, en canvi, va decidir que la pilotada llarga era l'opció més adequada. Resultat: cap xut entre els pals en 45 minuts. Probablement el tècnic també va fallar en l'elecció del lateral esquerre. Olmo, perdut, no va trobar cap ajuda en l'interior (Longás) ni en l'extrem (Sutil). I en aquesta posició va arribar gran part del perill visitant. Christian Alfonso va topar amb Nauzet en la primera gran ocasió (14') i posteriorment va enviar també a les mans del porter un xut en una incorporació de segona línia (20'). La possessió era insultantment per a l'Alcorcón, però el gol no va arribar fins que, en un córner, Verdés va rematar de cap al fons de la xarxa.