Sabadell
Murs sense enderrocar
El rendiment d'Arteaga en els seus tres anys ha estat per sota del que ell mateix esperava
S'havia de convertir en una referència en un equip novell, però ha anat perdent impacte en el joc al llarg de les tres temporades
A David Arteaga li queden sis mesos perquè se li acabi el contracte que el va portar a fitxar pel Sabadell. Ell havia de ser una peça clau en el futur dels arlequinats a la segona divisió A, però ha quedat relegat a un paper secundari al llarg d'aquests tres cursos. Enguany està tenint més oportunitats, però el seu rol està lluny de l'expectativa que tothom tenia –ell inclòs– en un jugador experimentat en la categoria.
David Pérez Arteaga va signar pel Sabadell per a tres temporades l'any que els arlequinats tornaven a la categoria de plata. Va arribar després de ser una institució a Còrdova, on va jugar cinc temporades, i l'aleshores director esportiu, Xavi Roca, va confiar en ell per ser l'home que aportés experiència en un equip novell. Però el futbol l'ha portat a un altre rol molt diferent. “Potser el rendiment no ha estat el més esperat per mi”, afirma Arteaga, que es defineix com autocrític, fent balanç d'aquests dos anys i mig d'arlequinat: “El que vol un jugador és jugar el màxim possible, i no ho he viscut. Cada dia he treballat per millorar amb l'handicap del físic.” L'andalús ha tingut moltes petites lesions al llarg d'aquestes tres temporades. En el segon curs, amb Lluís Carreras, a la banqueta amb prou feines va superar els 450 minuts, quatre vegades menys que la temporada anterior.
Una gran irrupció
La seva irrupció a l'equip va ser espectacular i va encadenar sis titularitats i dos gols en els primers sis partits. Però el jugador andalús aviat va començar amb problemes físics que van afectar la seva continuïtat. Tot i aquestes lesions, Arteaga va col·laborar activament perquè l'equip es mantingués en la categoria tot i acabar jugant molt menys que al principi. Carreras només li va trobar lloc a l'interior esquerre, i aquest va ser un dels seus problemes en la segona temporada.
Perquè aquesta demarcació la temporada passada tenia nom i cognoms: Moha el Yaagoubi. El rendiment del santboià no va deixar lloc a cap mena de competència i el principal damnificat va ser Arteaga que, d'altra banda, va tenir força lesions. “En el futbol necessites tres partits bons per arrencar, i potser això és el que m'ha faltat”, afirmava l'andalús, que va ser titular en només cinc partits i va fer només un gol (a Huelva, 2-5).
I en el tercer curs, amb canvi de sistema inclòs, Arteaga, contra pronòstic, sí que ha trobat més oportunitats. El cos tècnic no va començar confiant en ell i ha enderrocat aquest mur amb 377 minuts disputats. El seu rendiment, però, no ha estat prou bo perquè ni Miquel Olmo ni Javi Salamero li donessin la continuïtat que reclama un jugador de les seves característiques, ja veterà amb 32 anys. “Em falta més regularitat en tots els sentits i que em surtin bé les coses. Potser el gol de l'altre dia [referint-se al que li van anul·lar contra la Ponferradina] hauria estat un punt d'inflexió”, afirma el jugador que va ser designat capità aquest curs.
Arteaga ha trobat a faltar competència en el seu lloc (l'alternativa és Sotan i el fins ara lesionat Moha) i ha jugat en els quatre últims partits. Té l'oportunitat, en els sis mesos que li queden, de millorar les expectatives que tothom –ell inclòs– hi va a posar.
Publicat a
Notícies
Dijous,19 setembre 2024