Categoria benèvola
Sabadell. Els arlequinats es posen a un punt de la promoció d'ascens tot i fer un mal partit en què el Lugo els va treure la possessió. El gol de Sotan (2'), gran part del bagatge ofensiu local
LUGO0
SABADELL1
Per si algú encara no se n'havia adonat, aquesta és la segona A del control econòmic, dels descensos administratius, dels equips en fallida, dels jugadors mediocres, d'una igualtat extrema... És la segona A en què un equip que ha passat un estiu amb problemes institucionals, amb dificultats per planificar bé la plantilla i que en vuit mesos ha canviat de president, de director esportiu i d'entrenador, està a un punt de la promoció d'ascens. La segona A en què un equip que té només un parell de xuts a porteria aconsegueix guanyar un partit rebent poquíssimes ocasions. De tot això, el Sabadell no en té la culpa, només aprofita la gran oportunitat que li ha brindat la competició. Ahir el Lugo va dominar el conjunt arlequinat des del començament fins al final, tocant la pilota però sent negat a les dues àrees. Nauzet es va haver de moure en poques ocasions, mentre que a l'altra porteria un error del visitant Pavón va propiciar el gol de la victòria arlequinada. En el minut 2, el Sabadell ja celebrava els beneficis d'una categoria que, de sobte, se'ls torna benèvola.
L'únic argument ofensiu del Sabadell en la primera part van ser les pèrdues de temps de Nauzet. Les va propiciar el gol de Sotan Tanabe (2'), precedit d'un error ridícul de Pavón i d'un embolic d'Aníbal. Tot i així, els arlequinats van haver de sentir xiulets de la seva afició perquè ni oloraven la pilota. Monopoli total del Lugo, que guanyava les pilotades en llarg locals i tenia jugades entre línies. El mig del camp era un desgavell amb les dificultats de Moha i Hidalgo per recuperar la posició i deixant quilòmetres i quilòmetres lliures.
El Lugo va dominar, però només va tenir una oportunitat clara en un contraatac de Juanjo (16'), que va enviar la pilota desviada. Pel que fa a la resta de perill, Kiko Olivas gairebé es va fer un gol en pròpia porteria en una centrada per la dreta (24'), una rematada de Pita en un córner (25') i una aturada de Nauzet a cop de cap de Juanjo (40'). Molt poca cosa per a tant domini.
Miquel Olmo va acabar tan enfadat en el primer temps que tot i la victòria va fer un canvi en la mitja part. Gato va entrar pel perdut Moha i es va col·locar a la mitja punta en un dibuix diferent de l'inicial –del 4-1-4-1 es va passar al 4-2-3-1.
Menys perill encara
L'equip va agrair que hi hagués un doble pivot fix, una pressió alta i Gato al terreny del joc. L'alacantí va protagonitzar les dues ocasions locals en tot el segon temps: un xut des de la frontal (47') lleugerament desviat i una jugada que va acabar amb Juanjo estavellant la pilota a les mans de José Juan. Sense el gol i amb el cronòmetre avançant, el Sabadell va centrar els esforços a defensar-se i, a diferència dels primers 45 minuts, ho va fer molt bé. L'única ocasió que va tenir el Lugo abans de la lògica bogeria final va ser de Iago Díaz, sol dins l'àrea, en una centrada de Sergio Rodríguez que va marxar als núvols. Sense gaire més perill, el partit va arribar a uns últims deu minuts en què Miquel Olmo va apostar per un tercer central, per doblar els laterals i per resar. Tot plegat va ser efectiu, perquè l'àrbitre va anul·lar un gol d'Álvaro Peña per fora de joc (85') i, en la jugada següent, el pal va salvar el gol de Renella abans que el rebuig anés a parar a Martí Crespí sota els pals salvant un altre xut. Fins i tot en l'última jugada l'àrbitre hauria pogut assenyalar un penal sobre Sergio Rodríguez, però se'n va rentar les mans i va deixar la victòria a casa.
Longás, absent finalment en l'onze per malaltia
Miquel Olmo havia planejat el partit amb el mateix onze de la setmana passada i així va quedar anunciat una hora abans del matx. Però Longás, un dels homes més importants per al tècnic, va caure de l'onze a última hora per uns problemes gàstrics. Així, Olmo va apostar per l'ofici de Moha, que amb Antonio Hidalgo formaven un triple pivot al mig del camp amb Juanjo de guardià.
L'experiment no va sortir gaire bé, perquè el Sabadell va concedir molts espais al mig del camp i el Lugo va generar molt joc per la zona on Hidalgo i Moha arribaven molt tard sovint. Miquel Olmo se'n va adonar de seguida i va decidir canviar el santboià i posar Gato amb un doble pivot més ferm i que no concedís tants espais. “Amb Longás també havíem previst fer el mateix dibuix [4-3-3 en atac o 4-1-4-1 en defensa] i només hem canviat home per home”, assenyalava després del matx Olmo, que amb aquest dibuix pretenia tenir més la pilota.
Notícies
Divendres,20 setembre 2024