Vida i esperança
Sabadell. Els vallesans juguen com mai a domicili, però només obtenen un empat, que els manté en la lluita. La primera part va ser discreta, però la reacció en la segona va ser exemplar
sabadell2
mirandés2
L'empat serveix de poc al Sabadell, que amb una victòria hauria fet un pas gegantí per ser entre els sis primers. I ho veia a prop el conjunt d'Olmo, que es va avançar aviat i que, després de rebre dos gols, va tenir una reacció espectacular. Els arlequinats es van exhibir com no ho havien fet mai fins ara a domicili, en una segona part en què van tenir domini territorial i ocasions. Van esclafar un Mirandés que demanava clemència, tot i ser millor en el primer temps, després del gol de Cristian. Però, en sortir dels vestidors, el Sabadell va fer una millora per saber que a domicili costa, però no és impossible mantenir la identitat i el futbol que tants rèdits li dóna a casa.
Olmo va sorprendre regirant l'onze inicial i posant un dibuix mai vist abans en el seu equip. Tres centrals i dos carrilers per tapar les centrades i rematades del rival, i tres migcampistes per mantenir la possessió. La primera la va encertar, perquè el Mirandés quan trepitjava camp rival no trobava com atacar Nauzet. La segona, a mitges, perquè l'equip va començar corrent darrere la pilota, però en el segon temps sí que va dominar.
L'inici va tenir molta força per part visitant, amb arribades per la banda i algunes combinacions de mèrit. Així va arribar el gol de Cristian en una canonada des de la dreta que va sorprendre Bernardo, quiet davant del xut del lateral (6'). Un minut abans, Crespí havia avisat en una rematada en un córner, però un minut després el Sabadell va començar a tenir a problemes. Va deixar de tenir la pilota i els tres migcampistes anaven de bòlit. Les recuperacions dels centrals i els laterals servien de ben poc, perquè la pilota, en llarg o en curt, gairebé mai arribava als peus d'un jugador blanc-i-blau.
Colpeja el Mirandés
Quan els visitants notaven més aquest dèficit, van arribar els gols del Mirandés. Pablo Infante va tirar un córner a l'àrea petita que Garmendia va rematar cap enrere i que va rebotar en Crespí i va superar Nauzet (26'). Cinc minuts després, Llorente va rematar també a la seva pròpia porteria un córner servit per Ríos Reina que anava molt tancat al primer pal. Després dels gols, els d'Olmo encara van reaccionar movent millor la pilota i encara Aníbal hauria pogut empatar si la pilota no hagués sortit desviada en una falta lateral (38').
El davanter sí que va establir l'empat entrant en el segon temps quan va marcar un penal forçat per ell mateix (60'), que a més va suposar l'expulsió de Flaño. Se'l va guanyar el conjunt arlequinat, bàsicament perquè el primer quart d'hora en tornar dels vestidors va ser d'un domini aclaparador. Va tenir la pilota i va arribar amb facilitat en dues ocasions abans de la diana: un cop de cap desviat d'Aníbal (55') i un xut de Llorente (56). Poc abans, això sí, Infante va xutar alt des del vèrtex en l'única ocasió local del segon temps (54').
Els minuts anaven passant en contra del Sabadell, encara que Miquel Olmo va posar tota la carn a la graella. Gato, Tamudo i Sotan van entrar en 12 minuts per substituir dos defenses i un migcampista. Però el Mirandés es va anar tirant enrere i als arlequinats el cansament els va passar factura. Les millors oportunitats van arribar quan el rellotge amenaçava. Llorente va xutar alt a la frontal (89'), Tamudo va enviar desviada amb el cap una centrada de Longás (91') dins l'àrea i Collantes tampoc va saber rematar una pilota des de la dreta (92').
Espasandín torna a l'onze i el dibuix funciona
La baixa de Clerc, que va quedar fora de la convocatòria per uns problemes al genoll, va provocar que Víctor Espasandín tornés a jugar. El lateral esquerre només havia disputat tres partits aquest curs, el mes d'octubre i novembre (contra el Lugo, contra l'Hèrcules i a casa contra el Múrcia). D'aquesta manera, se certifica la recuperació del lateral, que després dels partits esmentats es va haver de tornar a operar per corregir la intervenció que s'havia fet al peroné a finals de la temporada passada.
Espasandín va tornar a l'onze en una posició molt poc habitual. Perquè Olmo va optar per jugar amb dos carrilers llargs amb la intenció de tapar les incursions d'Iriome i Ríos Reina i, d'altra banda, guanyar profunditat quan tingués la pilota. El lateral gallec va fer un bon paper en aquesta posició, encara que li va faltar un punt de velocitat en algunes jugades i va aguantar una hora llarga de partit. Va ser l'últim a ser substituït, en el minut 76 per Sotan.
Notícies
Diumenge,6 octubre 2024