Amb matrícula d'honor
El Llagostera torna a superar totes les expectatives i ha tocat el sostre amb un ascens a segona A tan merescut com inimaginable
El club del Gironès ja havia brillat durant la lliga regular, que va tancar com a campió
La temporada a Llagostera ha sigut per recordar. El conjunt del Gironès, el més petit del grup 3 de la 2a divisió B a nivell de població, massa social i també instal·lacions s'ha alçat amb el títol de lliga, i l'ascens a segona A en una fase d'ascens en què ha plantat cara a gegants del futbol com el Racing o el Nàstic. La plantilla llagosterenca ha funcionat a la perfecció, i el rendiment s'ha traduït en un títol i un ascens que ja es pot considerar part de la història del futbol català. El conjunt llagosterenc jugarà la propera temporada contra equips com el Betis, l'Osasuna, el Valladolid o el Saragossa, un fet que només de plantejar-los fa escassos mesos hagués estat una bogeria inexplicable i indescriptible per a qualsevol seguidor del futbol, sigui d'on sigui.
La pretemporada del curs 2012/13 a Llagostera va ser força sorprenent. Oriol Alsina es va plantejar si continuar al capdavant d'un projecte que no generava massa expectació en la demarcació i, tot i anunciar que continuaria un curs més amb els blaugrana també va voler provar sort a Palamós. A Llagostera, dels primers fitxatges de joves com Cano, Barnils o Fullana combinat amb la renovació del bloc feien pensar en una temporada tranquil·la però lluny de les gestes. L'aterratge de noms com Chamorro, Àlex Cruz o Jordi López van aixecar les expectatives d'una plantilla que ja des de l'inici va demostrar capacitat per ser un dels equips importants del grup.
Excel·lència constant
El Llagostera ha patit com tots els equips alts i baixos –sobretot en l'inici del 2014 i en el tram final de la lliga– però en línies generals es pot considerar que sempre ha tingut un rendiment excel·lent. Això queda demostrat, per exemple, amb el fet que en 33 de les 38 jornades ha ocupat llocs de la fase d'ascens, i que en 22 ho hagi fet com a líder.
En la fase d'ascens, tot i mostrar petits símptomes de fatiga, l'equip va rendir a la perfecció contra el Racing –només un autogol en el 88' de Sellarès els va impedir pujar en la primera oportunitat–, va remuntar un 2-0 a l'Avilés i un 2-1 al Nàstic, per acabar pujant a segona A.
EL CAMÍ LLARG
Tot i perdre en l'eliminatòria de campions, s'ha refet i n'ha superat dues mésLA XIFRA
CAMPIÓ SÒLID
El Llagostera s'ha vestit d'equip gran i ha dominat la competició des de l'iniciEl gran rendiment a casa ha sigut determinant
El Llagostera ha fet valer més que mai el seu característic camp municipal, de gespa artificial i de dimensions molt més reduïdes que la resta de terrenys de joc dels rivals, per no deixar escapar pràcticament cap punt aquesta temporada quan jugava de local. En la lliga, els llagosterencs tan sols van perdre un partit dels 19 que va acollir el municipal. Va ser contra l'Huracán i per un ajustat 1-2. El balanç final com a local ha sigut d' una derrota, cinc empats i tretze victòries, aconseguint un total de 44 punts dels 69 que han sumat en tota la temporada. La fortalesa defensiva i sobretot un gran encert en les jugades d'estratègia han convertit el camp del Llagostera en un fortí. Una de les jugades que han aixecat més expectació quan els blaugrana jugaven a casa són els córners executats per Pitu Comadevall. El de Salt ha aconseguit que onze dels seus llençaments acabessin en gol ja fos de manera directe o rematats per algun company. Més enllà del bon rendiment a casa, el Llagostera també ha millorat el joc a fora de casa, a on els camps grans i de gespa natural se li havien resistit. Aquesta temporada, l'equip de Carrillo i Alsina ha sumat sis victòries en camp contrari, un registre gens menyspreable.