El dilema d'Alsina

Quan es pre­gunta a Oriol Alsina què triarà, si el Girona o el Lla­gos­tera, la res­posta sona sem­pre amb una ener­gia que deixa lloc a pocs dub­tes: “Vaig sig­nar un con­tracte amb el Girona per tres tem­po­ra­des.” Després, però, intro­du­eix un matís que sem­bla una petita escletxa: “Estaré al Girona si el con­sell d'admi­nis­tració no mani­festa el con­trari.” El més nor­mal és que res no canviï, perquè d'entrada el pre­si­dent asse­gura que la con­fiança en el direc­tor espor­tiu és abso­luta, però Alsina ha vol­gut fer un petit parèntesi després d'asso­lir la gesta amb el Lla­gos­tera. I un cop el club pre­si­dit per la seva dona, Isa­bel Tar­ragó, ha asso­lit un cim impen­sa­ble per a un con­junt tan modest, és natu­ral que a Alsina li hagi pas­sat pel cap la temp­tació de no mar­xar-ne.

Quan Oriol Alsina va ater­rar a Mon­ti­livi, el desem­bre pas­sat, ho va fer amb la con­dició que podria com­pa­gi­nar el seu nou càrrec amb el de Lla­gos­tera –direc­tor tècnic i al cap­da­vall entre­na­dor, diri­gint l'equip des de la ban­queta– fins a aca­bar la tem­po­rada. A par­tir d'aquí, el com­promís és cen­trar-se de ple en la feina a Mon­ti­livi. Poc podia ima­gi­nar, però, que el Lla­gos­tera arri­ba­ria tan lluny, aca­ba­ria campió del grup ter­cer, supera­ria el cop de per­dre l'eli­mi­natòria de cam­pi­ons i es des­fa­ria del Nàstic en la defi­ni­tiva. Tenir el club que ha parit a segona A és tot un cara­mel per al mares­menc. I encara que el com­promís asso­lit va ser cen­trar-se en el Girona, hi ha ele­ments per fer-lo'n dub­tar.

Havent vist i fet créixer el Lla­gos­tera des de segona regi­o­nal fins a dur-lo a la Lliga de Fut­bol Pro­fes­si­o­nal, no deu ser fàcil dei­xar el dia a dia i els par­tits de l'equip, ara que tant de ressò ha aga­fat l'equip. A més, en el Lla­gos­tera el seu con­trol ha estat i és encara abso­lut, cosa que no pot dir del Girona. A Mon­ti­livi, és el màxim res­pon­sa­ble de l'àrea espor­tiva, però el club és pro­pi­e­tat de Josep Del­gado, que al cap i a la fi pot fer i des­fer com li interessi. Tant o més temp­ta­dor és el fet d'haver ins­tal·lat a segona A un club total­ment net de deu­tes, cosa que pràcti­ca­ment cap altre rival podrà dir. Amb els ingres­sos que rebrà, és fàcil pen­sar que el Lla­gos­tera podrà tan­car l'exer­cici amb superàvit. De tota manera, aquest atrac­tiu perdrà força un cop aca­bada la tem­po­rada que ve. Perquè, si assolís la per­manència, el Lla­gos­tera neces­si­ta­ria una injecció molt forta de diners per ser una soci­e­tat anònima espor­tiva amb el capi­tal mínim exi­git per la LFP i el CSD. El club del Gironès no la podria assu­mir, lle­vat que apa­regués una inversió de fora, cosa que faria per­dre a Tar­ragó i Alsina el con­trol que ara aca­pa­ren. Aquesta data de cadu­ci­tat juga a favor del fet que Alsina deci­deixi fer valer el con­tracte fir­mat a Mon­ti­livi –on de fet té l'opor­tu­ni­tat de créixer com a pro­fes­si­o­nal del fut­bol– i evi­tar la temp­tació de viure de pri­mera mà la històrica tem­po­rada del Lla­gos­tera a segona A.