La teo­ria diu que, en un club, la de direc­tor espor­tiu hau­ria de ser la figura més esta­ble de la par­cel·la espor­tiva, com a líder d'un pro­jecte de llarga durada. A Mon­ti­livi, però, l'esta­bi­li­tat sol ser nul·la. N'és una altra mos­tra el fet que Qui­que Cárcel es con­ver­teix en el cinquè direc­tor espor­tiu que haurà tin­gut el Girona en només dos anys i mig. El novem­bre del 2011, el club va deci­dir aco­mi­a­dar Xavi Julià, que havia entrat a Mon­ti­livi el juliol del 2010 com un dels pilars espor­tius –coin­ci­dint amb l'entrada de Del­gado–, amb Raül Agné a la ban­queta. Aco­mi­a­dat Julià, va arri­bar Mario Bar­rera, que no va durar ni qua­tre mesos i no va poder aca­bar la tem­po­rada 2011/12. L'estiu del 2012, i arran de la falta d'entesa amb Javi Sala­mero, eI club va con­fiar els des­pat­xos a Sergi Raset, que va com­ple­tar tota la tem­po­rada, la millor de la història del club. Tot i això, a l'estiu el club li va situar per sobre Sala­mero, que al cap de deu dies va mar­xar a Saba­dell. Raset va tor­nar a que­dar sol, fins que al novem­bre va ater­rar Oriol Alsina. El mares­menc, que va relle­var poc després Raset per Gerard Escoda com a secre­tari tècnic, ha estat mig en el càrrec.