Més a poc a poc del compte

El ves­ti­dor del Girona espe­rava Eloi Ama­gat, que va tar­dar a arri­bar a una entesa per reno­var el con­tracte. Un cop asse­gu­rada la con­tinuïtat a Mon­ti­livi, el juga­dor gironí tam­poc no acaba d'estar inte­grat al grup, perquè està mirant de dei­xar enrere unes molèsties al pubis que va arros­se­gar durant bona part del curs ante­rior. Com Gerard Bor­das, el mig­cam­pista s'ha d'entre­nar al marge dels com­panys, i per més temps del que s'ima­gi­nava ini­ci­al­ment.

Eloi va jugar la recta final de la tem­po­rada pas­sada amb pro­ble­mes de pubàlgia. “Va ser molt dur, però ho neces­sitàvem, tant l'equip com jo, perquè tots havíem d'apor­tar-ho tot. No era agra­da­ble ni cap als com­panys, perquè em podia entre­nar molt poc i havia de jugar medi­cat, però és que era impos­si­ble entre­nar-me al mateix ritme”, recorda. Haver forçat tant ha tin­gut efecte. “Si ara estic així, que no he fet net, és per haver jugat forçat. La zona estava més irri­tada.” Fa dos mesos de l'últim par­tit de lliga que va jugar, però encara no està a punt: “Ha anat una mica més lent del que m'espe­rava. Encara em noto una petita molèstia de tant en tant, i no volem pre­ci­pi­tar-nos ni equi­vo­car-nos.” De ganes, com és natu­ral, no li'n fal­ten: “Ja estic una mica can­sat d'entre­nar-me sol. Ara anem apu­jant la càrrega per veure si el pubis ho assi­mila bé. Espero poder començar a fer coses amb l'equip la set­mana que ve, però no sé si els met­ges em dei­xa­ran. Sóc una mica pesat perquè vull anar de pressa, i m'estan fre­nant.”

Ni els met­ges ni els tècnics no pen­sen acce­le­rar el retorn d'Eloi, i això que Machín va molt curt de pivots al mig del camp. “No m'està pres­si­o­nant ningú ni acce­le­ra­rem res. Segui­rem el curs que s'hagi de seguir”, diu Eloi, opti­mista amb la con­fecció de la plan­ti­lla: “Estic con­tent. Han vin­gut fit­xat­ges amb mol­tes ganes, que és vital, i els de l'any pas­sat també tenim molta ambició. Som cons­ci­ents del que vam pas­sar i estem cen­trats perquè aquesta tem­po­rada sigui molt més tran­quil·la.”