2a divisió A

Jandro Castro

JUGADOR DEL GIRONA

“Per diners, hauria marxat el primer any”

Jandro, un dels pilars del Girona des que va arribar fa quatre anys, dóna per superat el neguit que va acabar amb la rebaixa de sou

“No sé què té Girona, però em costarà marxar d'aquí; em sento molt més valorat per l'afició del que crec que estic donant”, assegura l'asturià

Mai no m'he plantejat forçar la situació. Ni per renovar no vaig pressionar amb ofertes bones per obtenir més diners, ni ho he volgut fer ara
Mai no penso en la retirada. Em veig molt bé, millor del que hauria pensat fa deu anys imaginant com podria estar amb aquesta edat
Ha vingut gent jove, i sempre és bo tenir jugadors amb experiència al vestidor. Capità? Sóc l'únic que queda de l'any passat

Després d'unes quan­tes set­ma­nes d'incer­tesa, que va començar inten­tant pair que el Girona no comp­tava amb ell i que va tan­car acor­dant una rebaixa de sou, Jan­dro Cas­tro (Mie­res, Astúries, 27/3/1979) pre­para amb tran­quil·litat i con­fiança la seva cin­quena tem­po­rada a Mon­ti­livi. L'únic capità que queda de la tem­po­rada pas­sada ha tro­bat a Girona el millor esce­nari per al seu fut­bol.

Se'l veu fresc i fi. Com es troba?
Bé. Estic bé física­ment, i estic con­tent també que s'hagi aca­bat el tema de l'estiu. Em sento bé tant men­tal­ment com física­ment i espero con­ti­nuar així i arri­bar bé al començament de lliga, que és el que tots tenim al cap des de fa dies.
L'any pas­sat va ser molt dolent ja d'entrada.
Vaig arros­se­gar tot l'any molèsties. No vaig fer la pre­tem­po­rada, vaig estar els tres pri­mers mesos atu­rat, i són els mesos més impor­tants per aga­far una base per aguan­tar tota la tem­po­rada. Ja havia estat gai­rebé tres mesos més atu­rat i, vul­guis o no, es nota en el ren­di­ment de tot l'any. Va ser un any com­pli­cat a tots els nivells, també per un pro­blema fami­liar. Però va aca­bar bé.
Quant va tri­gar a obli­dar la lesió?
La veri­tat és que, quan vaig començar a jugar, vaig par­lar amb Ricardo Rodríguez i vam con­sen­suar que no ser­vi­ria ni els córners, perquè no podia col­pe­jar fort. Les molèsties van per­sis­tir força temps. I encara de tant en tant en tinc alguna, però ja està pràcti­ca­ment obli­dada. És una lesió com­pli­cada i no se n'aca­barà d'anar mai, però ho porto bé.
La inco­mo­di­tat d'aquest estiu ha estat ben dife­rent. Hi ha hagut moments que ho ha vist negre?
Ho vaig veure negre quan em van dir que no comp­ta­ven amb mi. Quan més tard em van pro­po­sar la rebaixa de sou, vaig tenir clar que arri­baríem a un acord perquè la meva intenció era que­dar-me al Girona. Jo estava dis­po­sat a fer un esforç, el club també l'hau­ria de fer, i així vam poder asso­lir l'acord. Només ho vaig veure peri­llar al prin­cipi, quan ni tan sols m'ofe­rien la pos­si­bi­li­tat d'abai­xar-me el sou.
Si hagués arri­bat una oferta que s'hagués acos­tat al seu sou abans de la rebaixa, l'hau­ria aga­fat o s'ho hau­ria rumiat?
No em vaig plan­te­jar mar­xar en cap moment, tot i que vaig tenir ofer­tes. La meva intenció era que­dar-me aquí, i per això la tem­po­rada ante­rior havia fir­mat la reno­vació per dos anys. Hi estic molt bé, la gent m'estima, i a la família també li agrada molt Girona. Si no hi hagués hagut cap més remei, hau­ria hagut de mar­xar, amb molta pena. Per sort, tot es va aca­bar arre­glant.
Per què estan tan bé a Girona?
Doncs no ho sé. M'han trac­tat molt bé, hi hem estat molt bé des del prin­cipi i espor­ti­va­ment les coses també m'han anat bé. La ciu­tat és còmoda i és de les poques on he estat on tinc amics fora del fut­bol. Això també hi fa molt, per poder des­con­nec­tar i par­lar d'altres coses amb els amics. La meva dona està encan­tada i també la meva filla, que ja desitja tor­nar. No sé què té Girona, però em cos­tarà mar­xar d'aquí.

Els pro­fes­si­o­nals vol­ten molt. Hi ha un moment que els diners no són pri­o­ri­ta­ris?

Sí, és evi­dent. Si hagués estat per diners, me n'hau­ria anat el pri­mer any. Perquè he tin­gut ofer­tes molt millors sem­pre. Arriba un moment que, quan estàs a gust, si la diferència econòmica no és gaire gran, no et vols moure. Des dels 15 anys que sóc fora de casa. He vol­tat molt i aquí, a diferència d'altres llocs, he tro­bat esta­bi­li­tat, tant espor­tiva com per­so­nal.
Això va fer més dolorós que li digues­sin que no el volien?
Sí, em va fer força mal. Són coses del fut­bol, que puc enten­dre, perquè si no es compta amb mi el més nor­mal és que se'm comu­ni­qui. Però fa mal, és clar, com li'n faria a qual­se­vol pro­fes­si­o­nal.
No tenia cap obli­gació de rebai­xar-se el sou. Es va plan­te­jar forçar la situ­ació?
No. Sabia que ens aca­baríem ente­nent. Arri­bar a aquest extrem de forçar tant no hau­ria estat bo per a cap de les dues parts. Ells a la premsa van dir que si no arribàvem a un acord m'apar­ta­rien o no em farien fitxa, i això sí que em va fer mal perquè crec que aquest tracte no me l'hau­ria meres­cut. Però mai no m'he plan­te­jat forçar la situ­ació. Ni quan havia de reno­var no vaig pres­si­o­nar amb ofer­tes més bones, que en tenia, per acon­se­guir més diners, ni tam­poc no ho he vol­gut fer ara.
Con­si­dera que s'ha gua­nyat encara més res­pecte amb aquest gest de rebai­xar-se el sou?
No ho sé. No ho he fet per gua­nyar-me res. Sin­ce­ra­ment, ho he fet per mi, també. Estic molt bé aquí, no volia tenir pro­ble­mes amb ningú i volia que­dar-me. He mirat per mi, i si per al club també és bo, doncs tots con­tents.
L'afició del Girona no és la més pas­si­o­nal de la lliga. Nota, però, el reco­nei­xe­ment i el punt d'admi­ració que genera? Dimarts mateix va sor­tir ova­ci­o­nat.
Sí. Des del pri­mer dia que vaig venir, m'han trac­tat molt bé. Recordo que el dia de l'estrena, con­tra el Tene­rife, vaig mar­car dos gols. I des d'aquell dia, la gent de seguida em va aga­far afecte. Em trac­ten molt bé, amb molt de res­pecte. Em sento molt més valo­rat del que crec que estic donant. Estic molt agraït a l'afició, i també a tota la gent que no és afi­ci­o­nada del Girona, amics que tinc aquí que no em trac­ten dife­rent pel fet de ser fut­bo­lista.
Fins i tot hi ha ‘Jan­dris­tes' a les xar­xes soci­als.
No tinc ni Twit­ter ni Face­book ni res d'això, però sí que m'ho comen­ten. I jo, encan­tat. Sem­pre que a un l'apre­cien és perquè alguna cosa ha fet bé. I jo n'estic molt orgullós.
També des de fora, sobre­tot entre entre­na­dors rivals, s'asso­cia molt el Girona a Jan­dro.
No ho sé. Els entre­na­dors veuen jugar els equips, i quan m'elo­gien o diuen que el joc del Girona passa per Jan­dro, és un afa­lac. A vega­des és pit­jor per a mi perquè pot­ser estic més vigi­lat pels juga­dors rivals, però sem­pre agrada sen­tir aques­tes coses. Tot i que no em con­si­dero el motor del Girona, perquè quan no hi he estat l'equip també ho ha fet bé.
Però és cert que el seu joc dóna una iden­ti­tat con­creta a l'equip.
Fa molts anys que sóc aquí, i pot­ser per la meva manera de jugar m'he inte­grat molt bé a l'estil d'aquest grup, d'aquest equip. Estic molt con­tent que sigui així.
Al ves­ti­dor, jun­ta­ment amb David Gar­cia i Juanlu, també s'han gua­nyat el res­pecte amb el gest de rebai­xar-se el sou?
Som gent vete­rana, que hem jugat en equips de nivell i tenim experiència. Això, en un ves­ti­dor, és impor­tant. Quan les coses van bé pot­ser no és tan neces­sari, però sí quan no van tan bé. Sem­pre és bo tenir gent amb aquesta experiència, i jo crec que al Girona feia falta. Perquè ha vin­gut gent jove, gent amb no gaire experiència, gent que ve de segona B, cosa que no vol dir que siguin pit­jors juga­dors, ni de bon tros. I tot el que sigui apor­tar coses a l'equip fora del camp també és impor­tant.
Serà el capità?
Sóc l'únic que queda de l'any pas­sat. Encara no hem fet vota­ci­ons al ves­ti­dor, però de moment sóc l'únic capità que queda. Ja ho veu­rem, la set­mana que ve.
També el tècnic els va elo­giar. I això que vostè va aca­bar la tem­po­rada amb la sen­sació que Machín no el volia.
Quan em van dir que el club no comp­tava amb mi, vaig inter­pre­tar que qui no em volia era el mis­ter, que en teo­ria és el màxim res­pon­sa­ble. No n'he par­lat, amb ell, d'aquest tema, però si sóc aquí és perquè sí que compta amb mi. Per tant, el que he de fer jo és inten­tar gua­nyar-me el lloc, jugar i tor­nar-li la con­fiança.
Qui­nes sen­sa­ci­ons li està gene­rant l'equip?
Ho veig bé. La pre­tem­po­rada és molt bona, la gent que ha arri­bat ofe­reix un bon ren­di­ment i hi posa mol­tes ganes. És veri­tat que fal­ten algu­nes coses. La plan­ti­lla pot­ser és curta. Quant a qua­li­tat està molt bé, però pot­ser falta quan­ti­tat, perquè la lliga és molt llarga. Però tant els joves del filial com els fit­xat­ges estan tre­ba­llant molt bé, i hi ha una base molt bona.
Més a prop de reti­rar-se a Girona?
Mai no penso en la reti­rada. Sé que no em queda gaire, però mai no hi penso. Em veig molt bé encara, millor del que hau­ria pen­sat fa deu anys ima­gi­nant com podria estar amb aquesta edat. Em cuido molt més que abans i, de moment, penso només en el pre­sent. I en el futur més pròxim, que és començar la lliga i con­ti­nuar jugant.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.