Antonio Longás
Ni el van voler ni el van deixar anar
Per segona vegada, Longás es va exhibir a la seva terra, on no només no el van voler si no que li van negar l'oportunitat de la seva vida
Entre tant de xiulet de desesperació veient el seu equip, La Romareda va esclatar en una ovació eixordadora en el minut 78. Va ser quan Antonio Longás (Saragossa, 1984) va abandonar el terreny de joc. Miquel Olmo va voler estirar tant com va poder la participació del migcampista, condicionat per la falta de rodatge, ja que va tornar a fer un recital de criteri amb la pilota als peus. I el públic entès de futbol ho va reconèixer i va ovacionar un dels seus, tot i ajudar a enfonsar encara més al Saragossa. Darrere l'aplaudiment s'amagava la frustració d'una afició que, al seu dia, va perdre els referents de la base.
No era la primera vegada que Longás s'exhibia a La Romareda. De fet, comptant el d'ahir, era el segon cop que hi jugava de visitant. L'anterior va ser l'any passat (2-2). “Et vaig veure trepitjant la pilota, girant, demanant-la, i vaig veure un futbolista de primera divisió. De debò t'ho dic”, li deia David Arteaga, company seu el curs passat, en l'entrenament posterior a aquell partit del maig del 2014.
L'oportunisme de Víctor
“Hauria d'estar jugant al Saragossa, sens dubte. Hauria de ser un jugador molt important pel Saragossa en aquests moments”, va dir Víctor al final d'aquell partit davant l'exhibició d'un jugador que ell mateix va descartar el 2005.
Aquell estiu del 2005, tot i fer una gran pretemporada, el Saragossa va preferir el fitxatge d'Albert Celades en lloc de donar una oportunitat a Longás. I això que el jugador havia participat en deu enfrontaments el curs anterior i havia jugat molt bé en la pretemporada. Per Víctor Muñoz allò no va ser suficient.
Aleshores Longás, en el moment oportú per triomfar a La Romareda, va quedar-se al filial i després va sortir cedit cap a Tenerife. La tornada era més complicada i el Saragossa ja no comptava amb ell. Però encara va tenir temps per frustrar el jugador una mica més. I és que no només li van tancar la porta del primer equip, sinó que li van impedir que es consolidés futbolísticament.
Apareix el Barça
Tito Vilanova es va enamorar de la seva capacitat tècnica. El volia per al Barça B (amb 24 anys) amb entrenaments i participació en el primer equip. Necessitava sortir del Saragossa i la carta de llibertat ja estava redactada per signar per tres temporades. Aleshores, en l'últim moment, va aparèixer el director esportiu Pedro Herrera, tal i com va publicar l'Heraldo de Aragón. Herrera li va negar la llibertat i va posar una sèrie de clàusules que penalitzaven el Barça econòmicament si Longás jugava o acabava tenint fitxa amb el primer equip. Després d'aquella cessió, tampoc el va repescar. El va deixar lliure fins que els seus camins s'han tornat a trobar. Ara, amb el Saragossa tocat, i Longás exhibint-se a La Romareda, cadascú és al seu lloc.
Notícies
Dilluns,8 juliol 2024