SABADELL1

ALAVÉS3

Mirant la taula, hi ha un grapat d'equips que són pitjors, en futbol, idees o ànima, que el Sabadell. Ni tan sols l'Alavés, que ahir arribava en una mala dinàmica, es pot considerar que tingui millor plantilla. Per això és molt preocupant la deriva que ha pres el conjunt arlequinat sobretot perquè repeteix ridículs cada poc. Es defensava Olmo fa tres setmanes dient que el desastre contra el Numància només era un accident. Però ahir la sensació d'inferioritat davant un rival que no va proposar res va tornar a presentar-se. I si de cada sis partits dos han de ser com el d'ahir, més val que el Sabadell es vagi preparant per tornar a segona B.

La derrota va tenir dues causes: la primera és que Olmo va canviar el sistema i va sortir molt malament. Els tres centrals i la pressió rival embussaven la sortida de pilota i els arlequinats van passar dels tres quarts de camp en molt poques ocasions. La segona, és que la defensa va ser especialment tova. Entre Carlos Hernández, Riau i Eguaras no en van fer un a l'hora de refusar i l'Alavés va començar amb 1-0 al minut 8.

Quan un planteja un sistema diferent que passa per l'acumulació d'homes al darrere i se li esfuma en els primers instants, el camí es complica molt. Però ni amb el 0-0, ni 1-0, ni 2-0 ni 3-0 el Sabadell no va tenir ni una opció de guanyar. Estava completament descoordinat quan havia de jugar la pilota, i desesperat, va acabar llançant pilotes llargues a veure si Juanto i Tamudo en caçaven alguna per alt. Al davant, una parella de centrals com Migue i Laguardia, era un acudit.