Des que hi ha Miquel Olmo a la banqueta, el Sabadell havia fet exercicis heroics de remuntades i de victòries morals que havien donat molts punts pràcticament perduts. La rauxa de Miquel Olmo, sempre amb potència en el seu discurs, havia activat el nervi de l'equip en moltes ocasions. En el partit contra l'Alavés de dissabte passat, però, l'equip va ser incapaç d'activar-se i va repetir la mateixa sensació que tres setmanes abans contra el Numància.

“Quan hem encaixat el segon gol no hem cregut que es podia donar la volta al partit”, afirmava Olmo després del matx. “L'equip pot guanyar o pot perdre però sempre ha de mantenir la cara en el partit. Avui [per dissabte] ningú ha estat a l'altura del que requeria el matx”, afegia el tècnic, que insistia: “Podem estar bé o malament, però no hem de perdre l'esperit de lluita i de treball.”

Olmo diu que a l'equip li va faltar cert caràcter per no deixar-se anar, ja que havia vist com aquesta mateixa temporada el seu equip ha fet exercicis similars. En la primera jornada va posar la por al cos al Betis quan guanyava 0-3, va marcar i va arribar a posar-se 2-3. I en l'últim desplaçament, el Sabadell es va sobreposar al fet de jugar amb un home menys i va acabar empatant a Saragossa (1-1) en l'últim minut. “Hem de millorar molt, perquè la imatge no ha estat bona”, afirmava Collantes, autocrític.