Prova i desenllaç

Aquesta desesperació també afecta el cos tècnic aquest curs. Són conscients que no poden confiar només en els partits de casa i necessiten que l'equip no s'acostumi a l'empat i la derrota quan viatja. D'aquí vénen les urgències i el canvi de dibuix d'Olmo, que no va voler confiar en la recuperació que han tingut els seus homes a través del 4-4-2.

Així, a principis de la setmana passada ja ho tenia decidit. I dimecres ho va plasmar en l'entrenament. Partidet amb un 5-3-2, a veure com funcionava. L'únic que li va grinyolar va ser la participació de Lucas Porcar en el dibuix. La parella d'interiors amb Longás potser era massa ofensiva i es trepitjava amb els dos puntes. Així, la solució era recuperar Hidalgo, reconvertit en un jugador més posicional i contingut acumulant homes per dins i acabant amb el dinamisme de Ion Vélez i Juli als tres quarts. “Hem de ser un equip sòlid defensivament, hem de tenir la pilota i no permetre el joc a la nostra esquena”, deia el tècnic públicament abans del matx en uns termes similars als que dijous va utilitzar quan va comunicar a la plantilla aquest canvi de dibuix.

En vuit minuts, tot en orris

Que l'Alavés sorprengués amb un 4-3-3 amb Vélez i Juli a la banda ja no era un bon presagi. I durant el partit es va comprovar. Hi havia tres centrals ocupats d'un punta (Despotovic, a més, va marcar dos gols) i quan un d'ells (Carlos Hernández) va sortir a la cobertura va pecar de passerell: un mal refús es va convertir en el primer gol. Rebre l'1 a 0 tot just començar no casava amb el plantejament tan defensiu d'Olmo que, amb el dibuix, va renunciar a tenir la pilota i només va buscar canvis de joc (de carriler a carriler) infructífers.