SEVI­LLA: Ser­gio Rico; Diogo, Arri­bas, Kolo, Fer­nando Navarro; Cristóforo (Cotán, 77'), Banega; Aleix Vidal (Deu­lo­feu, 60'), Denis Suárez (Gameiro, 46'), Reyes; i Iago Aspas.

SABA­DELL: Nau­zet; Car­los Hernández, Crespí, Riau; Yeray, Sotan (Gato, 70'), Lucas Por­car; Mar­qui­tos (Collan­tes, 61'), Ari­dai i Juanto (For­gas, 70').

El Sevi­lla va anar ahir a la Nova Creu Alta a mos­trar la seva cate­go­ria. Curant-se de l'eli­mi­nació con­tra un segona B l'any pas­sat, els homes d'Emery van jugar sense esca­ti­mar cap esforç un par­tit a tot drap en què el Saba­dell es va veure molt petit. No d'orgull, perquè el con­junt de Miquel Olmo no es va aco­var­dir ni va tirar enrere, sinó que va ser fidel al que és: un equip que no és res si no té la pilota als peus. I amb valen­tia hi va anar, però no va poder. Els del Nervión, cam­pi­ons de l'Europa Lea­gue i actu­als colíders de pri­mera, no es van dei­xar res al sarró i van demos­trar tots els seus regis­tres: a pilota atu­rada, en la recu­pe­ració i el con­tra­a­tac i la com­bi­nació. I, amb això, la tor­nada el 3 de desem­bre serà bonica però no emo­ci­o­nant.

No era un bon pre­sagi quan a la mei­tat del pri­mer temps el Saba­dell va començar a defen­sar córner rere córner. Era senyal que el Sevi­lla, d'aque­lla manera sibil·lina sense xutar a porta, començava a vore­jar el perill. En aquell punt de par­tit, Emery havia dit als seus que el que més con­ve­nia era endar­re­rir un pèl la pressió, que es tor­nava ina­pel·lable quan els arle­qui­nats inten­ta­ven tre­nar i fer por­tar la pilota als homes de la banda. Allà, les poques vega­des que va arri­bar la pos­sessió, hi van topar Ari­dai i Mar­qui­tos. En el cas del canari, després de dues bones juga­des ini­ci­als que van ser­vir per donar als locals la millor ocasió: un cop d'esperó de Sotan que va refu­sar Ser­gio Rico a córner. Amb tot, els arle­qui­nats van gau­dir d'uns bons pri­mers minuts, pres­si­o­nant a dalt el Sevi­lla. Els d'Emery van tenir la pri­mera gran ocasió de Diogo, que a l'espai va tirar la pilota fora quan enca­rava Nau­zet. Ales­ho­res Sotan va tor­nar el cop i el par­tit va tor­nar a tenir el domini visi­tant: pro­vo­cant l'error del rival en la cir­cu­lació i enca­de­nant qua­tre pas­sa­des per des­mun­tar el fràgil entra­mat defen­siu d'Olmo, for­mat per un pivot del filial i dos mit­ja­pun­tes. I d'arri­bada en arri­bada va arri­bar el gol del Sevi­lla a pilota atu­rada, espe­ci­a­li­tat d'Emery, en una pro­lon­gació al pri­mer pal de Cristóforo i amb Kolo entrant sol al segon.

La intenció del Saba­dell era clara: va voler tenir la pilota i, tot i que li cos­tava fer-ho en zona ata­cant, li va ser­vir per defen­sar-se d'un Sevi­lla que, quan la tenia, mos­trava qua­li­tats d'una altra cate­go­ria. I d'una altra cate­go­ria va ser el segon, obra d'Aspas, quan el Saba­dell res­pi­rava bus­cant el des­cans, en una cen­trada de Reyes per l'esquerra –els ata­cants visi­tants arri­ba­ven com un avió– que el gallec va apro­fi­tar en segona instància per batre Nau­zet (42').