Valentia

De confiança no li'n falta, al jugador, que no es va arronsar ni de bon tros quan Olmo li va dir que sortiria de titular contra el Mirandés. “Va tenir molt de valor de posar-me de titular en la situació que passava l'equip i per això li estic molt agraït”, afirma el vilafranquí. L'equip passava el pitjor moment del curs, amb tres derrotes seguides, necessitat contra un rival directe i, tot i això, Olmo hi va posar el màxim golejador de tercera de la temporada passada (20 gols).

L'entrenador va voler aprofitar la bona ratxa ja que contra el Sevilla va fer el gol de l'honor. “Qui m'ho havia de dir que el meu primer gol amb el primer equip seria contra el Sevilla! M'hauria agradat que fos significatiu, però per desgràcia no va ser així”, explica Forgas. La diana va ser un exemple de les seves habilitats com a davanter. Tant en el filial com en la direcció esportiva com en el primer equip, tothom hi confia molt. D'ell diuen que és un depredador d'àrea, que cada partit marxa amb dues o tres ocasions. Que té el do de l'oportunitat. “Es tracta de l'instint. Jo m'intento moure sobretot a dins de l'àrea i a partir d'aquí estar atent a tot. No se sap mai si un xut o un rebot [d'un refús del porter va arribar el gol contra el Sevilla] et pot beneficiar”, diu.

Tamudo, el referent

I si algú al vestidor del Sabadell ha demostrat tenir aquesta habilitat és Raúl Tamudo. “És una llàstima que s'hagi lesionat perquè estava aprenent molt d'ell en els entrenaments”, afirma Forgas, que reconeix que es fixa molt en els seus moviments i en els seus consells: “Sobretot quan juguem junts, em guia per on m'he de moure o em dóna consells tècnics, de com he de posar el cap o el peu.”