Carambola apoteòsica
Un gol de Sandaza a empentes i rodolons quan ja s'havia entrat en el temps afegit certifica un triomf del tot inesperat del Girona a Leganés
Els de Machín, que ja han sumat 14 punts a fora, van capgirar un 1-0 i van assaltar Butarque, on no havia guanyat ningú
Si vist el que es va veure l'empat ja hauria estat un molt bon resultat per al Girona, la victòria a Butarque ja va ser espatarrant. Pel com –l'1-2 de Sandaza va entrar plorant, després de tres rematades a porteria– i pel quan –ja s'havia complert el minut 90 i s'estava jugant l'afegit–, però també per moltes altres coses. La més important, perquè els de Machín han trinxat aquell 0 de 6 –ahir se'n podien haver anat fàcilment de Leganés amb un 1 de 9 o fins i tot amb un 0 de 9, perquè a l'inici de partit pintaven bastos– i ja tornen a fer nosa a dalt de tot i a veure's forts. Era evident que amb les sensacions no es va gaire enlloc i que l'equip necessitava recuperar la línia de resultats. El màster de pragmatisme a Butarque, on no havia guanyat ningú i havien perdut equips com el Mallorca i el Betis, va ser magistral: els de Machín se'n van anar al descans amb 1-1 quan hi podien haver anat amb 2-0 o 3-0,
i van acabar marcant l'1-2 en el temps afegit quan pocs minuts abans el Leganés va tenir una ocasió clamorosa per liquidar el partit amb el 2-1. Sort? Sí. Ahir, moltíssima. Ara bé, el Girona també és un equip que persevera i no abaixa els braços. Per això va rescatar un punt de Gijón en el minut 94. Per això va evitar la derrota a Sòria més enllà del 90.
I per aquest mateix motiu va trobar-se ahir amb un premi inesperat a Leganés que li va significar dos puntassos extres al que ja tenia mig al sac amb l'1-1. Dels 26 punts que té el Girona –ha escalat fins al segon lloc en el triple empat amb el Las Palmas, líder, i el Valladolid, tercer–, 14 els ha sumat lluny de Montilivi. Una fiabilitat mai vista en aquest equip, el qual, a més, és l'únic que ha vist porteria en els tretze partits de lliga.
L'1-1 al descans, un regal
El Girona va començar el partit amb el peu esquerre. Segurament hi va tenir molt a veure el vent, que en els primers 45 minuts va bufar molt fort i en contra del Girona. I també el Leganés, que va fer la sensació que jugava amb una marxa més que no pas els blanc-i-vermells. El risc de perdre bous i esquelles en els primers 45 minuts va ser considerable, perquè els de Machín no se'n sortien de cap de les maneres. Erràtics al darrere, imprecisos en la passada i aïllats al davant, al Girona li va estar a punt de caure un ruixat. Perquè més enllà de l'1-0 (una falta amb poc angle i molt cargolada), el Leganés va tenir mitja dotzena d'arribades, algunes de molt clares, a l'àrea de Becerra. No s'havia jugat ni mitja hora, però tothom del Girona ja hauria signat un 1-0 al descans. I s'haurien equivocat.
Els de Machín van generar del no res una arribada i van situar l'1-1 en la primera ocasió amb cara i ulls que van tenir (Eloi va interceptar una pilota, Granell va assistir Sandaza i el davanter la va clavar). No cal ni dir que els visitants van arribar bastant més excitats a la mitja part que els locals, incrèduls que la primera part hagués acabat amb un empat.
Control i estocada
El segon acte ja va tenir unes altres connotacions. Qui va haver de jugar contra vent va ser el Leganés, que ja no va poder aclaparar el rival. El Girona va tenir més control de la situació, però poques arribades. La batalla va ser més tàctica. I cada canvi de Machín va coincidir amb un de Garitano. El tècnic visitant en va fer un d'obligat –Coris no va aguantar físicament i va ser rellevat per Juanlu– i dos amb un grau d'ambició –Eloi va deixar el seu lloc a Mata i Felipe, ja fos, a Christian Alfonso–. També l'entrenador local va oxigenar la part ofensiva buscant més frescor al davant.
Tot i no patir tant en defensa, el Girona es va haver d'aplicar a fons per evitar que el Leganés li fes mal. Els madrilenys van tenir molt a prop el 2-1, però Becerra va estar incommensurable en un un contra un amb Fran Moreno (78'). El Girona, però, tampoc no havia dit l'última paraula i va generar fins a tres contraatacs en superioritat. En els primers, ni Cifu ni Sandaza van veure la progressió de Christian Alfonso per la dreta. En el tercer, Sandaza el va començar i el va acabar. I enmig, tres rematades, fins que la pilota va entrar plorant. Una carambola apoteòsica.
GIRONA: Isaac Becerra;
Cifu, Ramalho, Richy, Lejeune, Coris (Juanlu 58'); Pere Pons, Granell, Eloi Amagat (Mata 65'); Felipe (Christian Alfonso 81') i Sandaza.
LEGANÉS: Queco Piña; Rubén Peña, Mantovani, Postigo, César Soriano; Diamanka, Eraso; Velasco (Aguirre 58'), Fran Moreno, Álvaro (Eizmendi 81'); i Carlos Álvarez (Borja Lázaro 65').
