Aquest sí que és el camí
Sabadell. L'empat reforça la moral dels d'Olmo per la lluita oferta i les ocasions que van tenir contra un rival d'entitat. El tècnic vallesà salva el segon ‘match ball' en tres setmanes
VALLADOLID0
SABADELL0
En aquesta segona divisió molt menys igualada que la del curs passat, cedir un empat a casa ja no és cap drama. I menys si és contra el segon classificat. I menys si el local, en aquest cas el Sabadell, s'ho deixa tot en el camp i fa tot el que té a la seva mà per endur-se el partit. No se li pot demanar gaire més al conjunt de Miquel Olmo, que creix quan el seu tècnic s'hi juga el coll. El terrassenc en un altre exercici de funambulisme s'estarà una setmana més a la banqueta tot intentant que el seu equip creixi i sumi punts per distanciar-se del descens. En aquesta carrera de fons, els arlequinats ja tenen el camí marcat. És aquest i no pas cap altre.
No es va encongir per res del món el Sabadell, que va disputar de tu a tu la pilota al Valladolid, més dotat tècnicament. Olmo es va parapetar en el triple pivot format per Eguaras, Hidalgo i Hervás, per evitar que la creació del Valladolid trobés espais, i es va trobar molt dinamisme per treure la pilota jugada. També els extrems Gato i Collantes van fer un exercici de generositat amb els seus companys laterals quan Mojica o Jeffren agafaven la pilota. L'onze, de fet, va ser molt semblant al que s'esperava, ja que Carlos Hernández tenia l'ull inflamat i Crespí el va substituir en el central.
Defensant amb la pilota
Així, en la primera meitat, el Sabadell es va defensar tenint la pilota. Passada enrere quan no ho veia clar i pocs riscos, perquè quan en va començar a prendre, el Valladolid va demostrar la seva potència. Óscar Díaz va inquietar Nauzet en un xut llunyà, però eren les transicions atac-defensa les que pitjor portava el Sabadell. Massa distància entre línies, i tot i que els mitjos centres van evitar alguns contraatacs, no ho van poder fer en una arribada per la banda malversada per Chica (31') i tampoc en una jugada personal de Mojica (37'). El perill real, però, va venir en una errada de Nauzet, incapaç d'aturar una falta; sort que Samuel no va estar prou atent a l'àrea petita (33'). A la porteria de Varas, poca activitat: un cop de cap en pròpia porteria de Sastre (42') i un altre d'Eguaras en la direcció correcta (43'). Si bé el bagatge pot semblar minso, la intenció, en canvi, va ser generosa.
El partit va canviar força en el segon temps. Als de Rubi els costava destruir i el Sabadell arribava amb certa facilitat. La represa la va inaugurar Hidalgo amb una rematada de cap fluixa (46') atrapada per Varas. El porter també va estar encertat en un xut llunyà de Gato que es colava per l'escaire (60'). Entremig, això sí, els visitants van gaudir d'un xut al pal (51').
No l'encerten i gràcies
Eren els millors minuts pels locals quan el Valladolid per moments es veia tancat al seu propi camp.
Però no era bon senyal que el Sabadell no s'avancés quan el rival ho passava pitjor. Olmo, com va passar a Lugo, no va canviar fins que Ernest i Hidalgo van dir prou mentre Rubi movia la banqueta sense parar. Aleshores, el partit va embogir. Tots dos equips es van partir en dos i van ser els visitants els que van gaudir d'ocasions més concretes contra els també perillosos apropaments dels locals. Nauzet va aturar amb el cos un xut des de la línia de fons (70') i Óscar Díaz va tirar a fora amb el cap una centrada (77'). Però a qui li ha d'agrair Olmo la seva continuïtat és a Mojica, que va tirar a la brossa un quatre contra dos volent driblar ell solet la defensa del Sabadell (86'). Collantes i Juanto van tenir ocasions a l'altra banda però sense encert.
Futbol. 2a divisió A
| Pos. | Equip | PTS | PJ | G | E | P | GF | GC |
|---|
| Ascens | Promoció d'ascens | Descens |
El 0-0, un resultat molt estrany per al Sabadell
Celebrava Miquel Olmo igual que tot el vestidor al final del partit que el seu equip havia mantingut la porteria a zero. Els arlequinats ho havien fet només dues vegades aquest curs i ahir es va produir la tercera, a més, en un resultat molt poc probable, el 0-0. Ja que si bé és cert que els empats no són ni molt menys l'especialitat dels arlequinats, que sigui a zero ho fa encara més estrany. Ahir, contra el Valladolid, va significar el primer empat sense gols en tot el curs.
Per la pròpia idiosincràsia de l'equip, obert a la porteria contrària, el Sabadell sempre ha estat molt difícil de veure'l empatar i menys a zero gols. Així, la temporada passada només ho va fer dues vegades: contra el Recreativo en l'última jornada i contra el Las Palmas en l'últim enfrontament a la Nova Creu Alta de Javi Salamero. “Ho comentàvem en el vestidor la setmana passada: si no pots guanyar, almenys que no se t'escapi el punt perquè sempre és important sumar”, deia Crespí ahir.
Publicat a
Notícies
Divendres,5 juliol 2024