El partit contra el Sevilla va ser una mostra més que a l'equip li cal alguna cosa més que un canvi d'entrenador. La rendició del conjunt arlequinat ha estat mil vegades vista aquesta temporada. L'equip d'Àlex Garcia, però, va ensenyar coses diferents respecte al de Miquel Olmo. Almenys en el dibuix. El tècnic cornellanenc va fer que el Sabadell jugués, per primera vegada en cinc temporades, sense extrems ofensius. Va alinear un 4-4-2 amb rombe al mig del camp que va funcionar a l'inici però que es va anar ensorrant a mesura que els jugadors aixecaven la bandera blanca al Pizjuán.

Per què Àlex Garcia varia un dibuix tan arrelat? “Va ser per canviar la dinàmica de l'equip, perquè tenia un sistema molt fix, i veure com es trobaven els jugadors”, va explicar ahir l'entrenador cornellanenc, a qui el nou sistema va agradar força i no descarta mantenir-lo en el futur (ahir el va practicar en l'entrenament). “Sobretot en els primers minuts, evidentment. Penso que es va trobar còmode, més protegit. És cert que el Sevilla va tenir les seves oportunitats, una evidència en un equip de primera divisió, però nosaltres també les vam tenir.”

Garcia va variar el dibuix però va mantenir els homes habituals. Simplement va reconvertir els extrems. Collantes, sempre fix a la dreta, va jugar de punta, i Aridai va jugar de mitjapunta. Això sí, la naturalesa dels dos jugadors els va obligar a tirar cap a fora sempre que podien en atac. “Amb el sistema el que volem és més protecció per dins. Com més gent en zona interior, més dificultats donarem als equips rivals de forçar un un contra un davant la nostra defensa”, va afirmar l'entrenador, que té clares les prioritats: “Volem que el rival circuli per fora.” Precisament l'Alcorcón, un equip que viu de la centrada des de la banda, posarà a prova l'atenció dels migcampistes en les ajudes defensives, una acció que l'equip va practicar ahir. El que sembla evident és que el Sabadell de moment està articulant la preparació dels partits en funció de la feina defensiva.