La darrera vegada que l'Europa i el Martinenc es van veure les cares en la lliga, fa 21 anys, Pedro Dólera i Manel Moya, els actuals tècnics dels dos equips, eren futbolistes. L'un jugava a preferent amb el Prat i l'altre, a primera catalana amb el Vilassar. Dues dècades i mil experiències després, tots dos seran els protagonistes a les banquetes d'un derbi molt esperat: el clàssic de Barcelona, que no es jugava en la lliga des del 9 de gener del 1994. Des de llavors ha plogut moltíssim i els dos clubs, històrics del futbol català, han seguit camins diferents, amb l'Europa sempre alguna categoria per sobre.

En els últims dies ja es nota un ambient diferent, d'aquells que es viuen puntualment. El de les cites especials. “L'entorn del club està molt il·lusionat i té ganes de venir a donar suport a l'equip, perquè han passat vint anys però molta gent encara té aquest derbi a la memòria”, explica Manel Moya, mentre que Dólera diu que als jugadors sempre els agraden aquest tipus d'enfrontaments: “Fa goig poder jugar amb ambient, veure més gent a la grada és molt motivador.” Tots dos, a més, s'esperen un duel imprevisible. “En els derbis, la classificació no importa”, argumenta el tècnic de l'Europa, mentre que l'entrenador del Martinenc no vol fer càbales: “Serà un partit d'anada i tornada, ja que et contagies de l'ambient.”

Més enllà del romanticisme del derbi, cal pensar en clau pragmàtica: els tres punts són necessaris. Especialment per als del Guinardó, que encadenen cinc jornades sense vèncer (1 punt de 15) i són penúltims. L'entrenador del Martinenc admet que la manca de solidesa defensiva, amb 35 gols encaixats, està penalitzant molt l'equip i espera capgirar la tendència, mantenint els bons números en atac. Manel Moya i Pedro Dólera, que analitzen per a L'Esportiu el seu contrincant, signarien un desenllaç: “Que el Martinenc guanyi els dos partits i l'Europa pugi.”