Va ser molt important. Era un problema que no ens deixava mirar més enllà i teníem molta por, sobretot de la duresa actual d'Hisenda amb els clubs de futbol professional. Han passat de massa flexibles a una inflexibilitat total.

Aquest és un tema que tractarem demà [per avui] a la junta general d'accionistes. Ells han de ser els primers a conèixer-ho.

Ara s'ha pogut gestionar i solucionar una part del problema, però tot dependrà que l'ampliació de capital sigui un èxit i es pugui dur a terme. Ara treballem en això. Keisuke Sakamoto està buscant col·laboradors al Japó que estiguin d'acord amb el projecte i que treballin en la mateixa
línia.

El plantejament de l'última era diferent i per tant crec que el resultat serà bastant diferent. L'any passat hi havia algunes possibilitats que no van acabar sortint, però el context de tot plegat ha canviat molt. Sóc optimista i aquest any hi ha unes bases i, per tant, crec que l'ampliació es podrà completar.

Hi ha diverses fórmules, i jo personalment ja he fet algunes reunions amb el director tècnic, a més de passar informes al Japó per al mercat d'hivern. Tal com tenim l'equip, amb tantes lesions, necessitem fer alguna cosa. I en el marc de l'ampliació de capital, som conscients que és una de les coses per les quals tenim més pressa.

No, ni de bon tros. Creu en el projecte. És cert que ha tingut decepcions, perquè el món del futbol és complex i hi havia moltes coses a arreglar, però no hi ha pensat. Ser conseller sembla molt maco, però estàs sotmès a molta pressió, has de dedicar-hi molt temps i no és una feina remunerada.
Tot i això, vaig acceptar ajudar-lo perquè el vaig veure molt convençut. Quan vaig arribar al Japó, els japonesos em van ajudar molt a integrar-me, així que em sento
amb el deure d'ajudar-los a
Sabadell.

No ho està. El que estem buscant són inversors importants, però que vinguin a sumar i no a comprar. És un perill deixar el club a les mans de desconeguts. El Sabadell és un club relativament sanejat, que no té tants problemes com d'altres, i no volem que s'utilitzi com un instrument. Sakamoto hi ha involucrat moltes persones, hi ha directius japonesos, etc., i ell és una persona que no necessita recuperar la inversió. Ell va iniciar el projecte i com a conseqüència, hi és fidel. Una altra cosa és que la gent no el volgués, aleshores sí que potser s'ho plantejaria, però no és el cas. La meva funció també és fer-li arribar les sensacions positives i negatives del club. Perquè un dels problemes és que fins ara no li ha arribat la informació que li hauria d'haver arribat.