En l'entrenament no es nota tant la tensió, però quan arriba el partit és quan més es pot percebre.

Treballar. Pensar més del compte és negatiu. Treballar, esperar que en el partit surtin bé les coses i guanyar un parell o tres de diumenges per sortir d'allà baix.

És normal que ho digui, perquè el mister és nou i no ha vist moltes coses inclús de l'any passat. Però jo crec que, a banda del problema psicològic, hi ha més. I ho penso des que vaig arribar aquí el primer dia de temporada. L'equip que tenim, i amb el que he vist d'altres equips aquest any, és per patir fins al final. Potser no per ser on som, però sí per patir. I a més hi ha un grup de jugadors, entre els quals m'incloc, als quals no ens estan sortint les coses.

Quan les coses van malament, s'han de fer canvis. Sempre es canvia l'entrenador perquè és més fàcil canviar-ne un que 25. Encara que, ja t'ho dic, si haguessin pogut fer fora els 25, ho haurien fet. Per tant, si després de l'entrenador, tot continua igual, el següent és canviar peces. Però vaja, el club deu saber quines mesures són les més adients.

A què et refereixes?

Tots volem respondre en els pitjors moments, t'ho asseguro, però s'ha donat la circumstància que aquest any no...

Però és normal, perquè és un equip jove i hi ha molts jugadors que no han viscut una situació com aquesta. Jo, per desgràcia, he viscut descensos, i sé què és estar en aquesta situació. Això amb el temps s'aprèn, no és una cosa que la tinguis o no.

Perquè crec que no estic en el meu nivell i no trobo la raó. Faig el mateix de sempre i no milloro... Però bé, el futbol també són moments en què ho intentes i no hi arribes; i, tot i això, s'ha de continuar.

La meva valoració és dolenta perquè sé fins on puc arribar i no hi sóc. Però ja et dic que el principal afectat sóc jo, perquè m'emprenyo, i m'afecta a casa, etc. I ho dic perquè el que més em fot és que la gent pensi que ens és igual estar en aquesta situació. A ningú li agrada baixar. La gent va a l'estadi i pensa que per xiular correrem més? No és veritat. I no ho dic per mi, sinó pels jugadors joves, als quals potser sí que els afecta més. Els tres mil fidels que vénen sempre a la Creu Alta, si volen que l'equip surti d'aquí, el que han de fer és ajudar-nos. Perquè no ajuda gens, sobretot als joves, estar en la situació que estem i que a sobre ens xiulin.

És el que em fot més. Que no ha canviat res, perquè si hi hagués una raó, ja la sabria i la canviaria. Però no la tinc. Sí que és veritat que en aquests sis mesos he marxat frustrat en alguns partits que amb el temps he vist que no eren tan dolents. Però en d'altres no he estat gens bé. Són estats de forma? Possiblement, però no perquè hagi treballat menys, sinó perquè el cos i la ment et diuen que ets aquí i que no pots pujar. Ara només cal millorar, perquè pitjor no puc anar.

Molt bé. També sap greu no rendir per persones com ell. Arriba, troba l'equip en una situació molt delicada i s'ha de recolzar en el que creu que són punts forts de l'equip. I aquí no responem.

Crec que hem estat injustos amb una persona que ens ha donat moltíssim. Ell va agafar l'equip en una situació molt complicada i no se l'ha tractat bé. Ell i jo hem tingut els nostres pros i els nostres contres, però és una persona que et mira a la cara i et diu el que pensa. I amb aquest tipus de persones potser t'hi emprenyes aquell dia, però l'endemà saps que no et fallarà perquè va directe. L'equip no estava bé, però no es mereixia el tracte que li van donar.