L'efectivitat és un grau
El Girona encarrila el derbi amb gols de Mata (11') i Ramalho (26'), i sap jugar i resistir contra un Llagostera lluitador
Es posa fi a una bona dinàmica local, mentre que els gironins es retroben amb el triomf
Després de 21 anys d'absència, el derbi gironí a 2a divisió A va tornar a escena amb el Llagostera i el Girona com a protagonistes i, a diferència del que passava sempre en els precedents entre figuerencs i palamosins, aquest cop va ser l'equip visitant el que es va adjudicar la victòria a camp contrari. L'encarregat d'aconseguir aquesta gesta per primer cop en la història del futbol de la demarcació va ser el Girona, que, amb menys espectacle del que acostuma a oferir als aficionats aquest curs, però amb molta efectivitat, va aconseguir un triomf que li permet posar fi a una sequera de quatre jornades sense guanyar i escalar fins al gens menyspreable registre de 34 punts quan encara falten dues jornades per tancar la primera volta.
Per aconseguir-ho, però, el Girona va haver de treballar de valent contra un Llagostera que, amb molt coratge i actitud, hi va posar més intensitat i força, però no va trobar el premi del gol. El recuperat derbi gironí no va ser un festival d'ocasions, però sí que va mantenir la incertesa fins a l'últim segon i, al final, més que l'experiència d'un club i de l'altre en la categoria, que s'entreveia com un factor decisiu, el que va acabar decidint el matx va ser l'efectivitat dels blanc-i-vermells.
Actitud contra encert
La primera part va estar a l'altura de les expectatives que genera un duel de tanta importància i durant els primers 45 minuts el públic, que gairebé va omplir el municipal de Palamós-Costa Brava, va gaudir de valent amb diverses fases de joc intenses i amb arribades a banda i banda. Com a bon equip local, el Llagostera va ser l'encarregat de posar-hi la força i, aplicant l'estil de joc que li ha donat bons resultats en els últims partits, va utilitzar el futbol directe per intentar arribar ràpidament a la porteria de Becerra. Més enllà d'un control fallit de Querol davant el porter gironí, el perill dels de la Costa Brava va ser escàs. Pel que fa al Girona, amb Iñíguez reforçant el mig del camp en lloc de Felipe, que no va ni jugar, l'equip de Machín va ser capaç d'aguantar l'amenaça de temporal. Arribats al minut 10, el derbi gironí començava a tenir color blaugrana pel que fa a la força, però el que el Girona no havia tingut en les últimes jornades, efectivitat, ahir va arribar de cop. Sandaza, el més actiu dels blanc-i-vermells en els primers compassos, va fer una magnífica acció individual i va connectar un xut desviat des de la frontal que es va convertir en una magnífica assistència perquè el Girona, a través de Mata, marqués el primer gol de la tarda (11').
La diana va canviar els papers al terreny de joc i, amb avantatge en el marcador, l'equip visitant es va començar a trobar còmode amb la pilota als peus. La calma i la circulació ràpida que el conjunt gironí era capaç d'imposar portaven una marxa més quan els dos puntes, Mata i Sandaza, connectaven a la zona de tres quarts. Els atacants blanc-i-vermells van ser capaços d'obrir forat en la defensa llagosterenca, però faltava l'última passada. Arribats a aquest punt, el Llagostera semblava grogui i amb només Sergio León en punta, massa sol, no era capaç de fer pessigolles a la defensa rival.
Més llenya al foc
El joc era intens i, malgrat que el Girona tenia la possessió de la pilota sense patir gaire per perdre-la, la segona estocada va arribar a pilota aturada. Granell va col·locar una bona pilota a l'àrea, la defensa no va estar del tot encertada, igual que el porter Moragón en la sortida, i Ramalho, del tot sol, va signar el 0-2 de cap.
Quan més tocat semblava que quedaria el Llagostera, més bé va reaccionar. Una triple ocasió a un metre de la porteria de Becerra va ser el preludi del gol local. En el minut 30, Pitu va cedir el llançament de córner des de la dreta a Ríos Reina, que va sorprendre tothom amb un gol olímpic. De nou, el partit va pujar de revolucions, però el conjunt gironí va ser capaç de refredar el ritme de joc quedant-se la pilota. La primera part, marcada per l'efectivitat visitant, deixava un derbi amb color blanc-i-vermell, però del tot obert.
Després de la represa, el conjunt gironí va saber jugar molt bé les seves cartes i, ben col·locat en defensa, va aguantar les envestides del Llagostera. El primer quart d'hora del segon temps va ser avorrit, així de clar, i no va ser fins al minut 64 que dues rematades –l'una d'Alcalá per part local i l'altra de Lejeune per part visitant– van animar la graderia.
A partir d'aleshores, els llagosterencs es van llançar a l'atac i, amb l'entrada de Juanjo i fins i tot de Perea –en la prèvia del duel, Carrillo l'havia descartat del tot per lesió–, van guanyar protagonisme en l'aspecte ofensiu. L'encert, però, no va arribar i ni les jugades d'estratègia que tant prepara el Llagostera van fer tremolar els fonaments d'un Girona que va arribar als últims minuts en molt bona forma.
Ja en el temps afegit, una topada entre Ramalho i Imaz va acabar amb el davanter lleidatà inconscient damunt la gespa. El partit ja no es va reprendre, tot i que la topada havia provocat que el col·legiat xiulés en primera instància una falta centrada i en zona perillosa. Finalment, els tres punts van volar cap a Montilivi en un duel que, més enllà del resultat, no hi ha cap dubte que va ser una verdadera festa del futbol gironí.
L'ambient
Encert i solidesa gironina
Ensurt d'Imaz