Àlex Garcia va decidir donar un tomb al seu onze inicial. El tècnic, que s'ha caracteritzat fins ara per confiar en el mateix bloc que Olmo, va apostar per Marcos García per primera vegada des que va arribar a la banqueta de la Creu Alta. Marcos havia estat el principal damnificat per la imposició d'un sistema (4-4-2 sense bandes), letal per als extrems que trepitgen la calç. Però la prova va sortir d'allò més bé. Els problemes defensius del Recre i l'aposta de Garcia van casar meravellosament i Marcos va fer un partit excepcional tot aprofitant una oportunitat 14 jornades després de l'última titularitat.

El destí de Marcos depenia del fet que l'entrenador es cansés de veure sempre les mateixes cares al terreny de joc. Molts es preguntaven per què un jugador de 158 partits en la categoria no tenia protagonisme en un equip en què, precisament, faltava certa maduresa. “No havíem tingut l'oportunitat d'alinear-lo, perquè fins ara havíem decidit jugar amb un 4-4-2”, explicava Àlex Garcia. “Durant la setmana, veient les característiques del Recreativo, un equip que pateix pel seu joc per les bandes, vam pensar que ell seria una bona opció. Tècnicament, explotava aquesta posició i podia associar-se també per dins”, afegia el tècnic. En el partit, Marcos va aportar la frescor de mig del camp cap endavant que li havia faltat a l'equip en moltes jornades i, sobretot, en un inici fulgurant va assistir Collantes en un parell de jugades de perill.