Mites d'argent
Nino i Hidalgo, segon i tercer jugador amb més partits a segona A, es veuran les cares demà a El Sadar (16 h)
Tots dos van viure l'auge d'una categoria que abans de la crisi era molt diferent de l'actual
En una època en què l'elogi només està reservat a la joventut, perquè vol dir mercadeig i vol dir diners, queden dos supervivents que, a la seva manera, dominen la segona divisió. Nino i Antonio Hidalgo mantenen un frec a frec com a segon i tercer jugadors amb més partits a segona A, amb la mirada posada en la impressionant marca que guarda Quique Martín (425). Demà es veuran les cares a El Sadar, en un duel que marcarà el patiment per la salvació de l'Osasuna i Sabadell; una batalla 400 vegades viscuda per aquests dos mites d'argent.
La segona divisió s'ha convertit en una categoria de passada. Per als jugadors joves, un trampolí per anar a primera o a l'estranger; per als més veterans, les últimes oportunitats d'assegurar-se contractes decents. Però va haver-hi una època en què la segona A funcionava per si sola; i tant Nino com Hidalgo la van caçar de ple. “L'evolució de la categoria en els últims anys la marca la crisi”, diu el del Sabadell, que és taxatiu: “Els diners determinen el nivell. I el nivell ha baixat en els últims anys, perquè no hi ha diners.” Els dos jugadors van funcionar molt bé en cadascun dels equips on van anar, i pràcticament van marcar una època amb cada samarreta que van vestir. Nino és el màxim golejador de sempre a segona A amb 158 gols –5 més que Abel– i és ídol sobretot a Elx (7 cursos) i Tenerife (3 a segona) on Hidalgo també va fer fortuna (5 cursos en dues etapes). Al de Canovelles també se'l recorda a Màlaga (2) i a Sabadell (4).
Per què no a primera?
Si han marcat una època a segona A, per què no han triomfat a primera? “Sempre he dit que cada jugador és d'una categoria, però sí que és cert que en el meu cas vaig prendre alguna decisió, com ara marxar de Màlaga l'any de l'ascens, que no em va ajudar”, explica Hidalgo. “Nino va tenir una lesió al genoll l'any passat en la pretemporada amb l'Osasuna a primera que li va impedir fer aquest salt”, explica Juan Carlos Mandiá, entrenador seu –i d'Hidalgo– al Tenerife. “Fa falta qualitat per ser en una categoria, però moltes vegades necessites que l'entorn, l'entrenador, la família, i totes les circumstàncies vagin en una mateixa direcció”, diu Marc Bertran, company de tots dos també al Tenerife.
El destí ha fet que aquests dos contemporanis futbolistes (nascuts el 1980 i el 1979 respectivament) només hagin coincidit una temporada al llarg de les seves carreres. Va ser en un difícil curs a Tenerife. “Quan vaig arribar jo a l'illa l'equip estava molt tocat”, explica Mandiá, entrenador durant quinze jornades d'aquell equip que va acabar baixant: “Però parlant amb tots dos t'adonaves que Hidalgo era un jugador amb molta predisposició, carisma i capacitat per empènyer la resta. I Nino, igual, molt involucrat i, sobretot, obsessionat en fer gols.” Bertran va compartir vestidor amb els dos jugadors aquell curs 2010/11: “Amb Nino he tingut molta més relació, perquè fins i tot hem estat companys d'habitació, i és un excel·lent professional. Els seus números ho diuen tot.”
L'altra cara
Però no tot han estat flors i violes. Ni els jugadors amb més fama i més partits en la categoria s'han lliurat de les putrefaccions que han infectat el futbol espanyol. Nino es va lesionar greument el genoll el 2013 amb l'Osasuna i, just quan es va recuperar, el van fer fora. “Ho vaig passar molt malament. Et recuperes d'una lesió greu i et planten al carrer quan m'acabava de recuperar de l'operació al genoll, que era el que volia el president. Espero no trobar-me'ls mai més en la meva vida”, explicava el jugador fa poc. Després de quedar lliure, i amb un canvi en la presidència, Nino ha tornat aquest curs a Pamplona.
Hidalgo va viure un calvari amb un ERO a Tenerife. “Tenia una fasciïtis plantar i em van fer fora. Aquells dos mesos que vaig passar no els desitjo a ningú”, admet el de Canovelles, que va acabar anant al Sabadell, en el qual s'ha convertit en el capità i en què espera continuar batent rècords: “Tinc ganes d'atrapar Quique Martín. No penso a retirar-me, tot i que vull ser competitiu i lluitar sempre per un lloc en l'onze titular: poder ser protagonista.”
De moment, tant ell com Nino són titulars indiscutibles al Sabadell i a l'Osasuna, i es veuran les cares demà en un partit en què es batran en un duel, com xavals de 20 anys, dos mites d'argent.
LES REACCIONS
Jugadors en actiu
Nino i Antonio Hidalgo no són els únics jugadors que queden en actiu que encara poden superar el rècord de Quique Martín, tot i ser els que estan més a prop. Qui els persegueix immediatament és Jesús Vázquez, futbolista del Recreativo (demà fa 35 anys) que ocupa la novena posició amb 364 partits. A prop també hi ha el defensa central César Caneda, del Mirandés (36 anys) que n'ha disputat 361.
Però qui somia en aquest rècord és un altre futbolista del Sabadell: Cristian García Ramos. El lateral va complir el darrer cap de setmana 350 partits en la categoria i no fa ni un mes que va complir els 33 anys; és el jugador més jove situat en el top 20 en aquest registre. El terrassenc porta un ritme de 30 partits per temporada a segona A, i seguint-lo en un parell de cursos més podria atrapar Martín, que tenia un registre de 28,3 partits per curs. Martín és el jugador que més temporades ha jugat a segona A (amb 15 cursos), el segon jugador que més titularitats ha sumat (369) i el tercer que més minuts ha disputat (32.843), tot segons dades extretes de La Base de Dades Històriques de Futbol.
Publicat a
Notícies
Dilluns,1 juliol 2024