La bogeria feta setmana a Sabadell culmina amb el partit d'avui a Los Pajaritos. En set dies els arlequinats han perdut dos enfrontaments (un de transcendental contra el Barça B i un altre ridiculitzats per un rival de tercera divisió) i un entrenador, per dimissió. Enmig d'aquest còctel, han de jugar a casa d'un dels rivals que li van pitjor de tota la competició: el Numància és un equip que abusa de l'estratègia i de la segona jugada, en què els vallesans són especialment dèbils. I a sobre és a domicili, on, sigui on sigui, només veuen desert. El de demà serà de gel, perquè es preveuen a Sòria temperatures mínimes de -8ºC i Los Pajaritos estarà mig gelat. El Sabadell necessita una victòria urgentment però primer ha de recuperar la dignitat competint. Ho farà amb el tècnic interí Txus Serrano a la banqueta, en un repte personal majúscul.

Les estadístiques del rival no són especialment brillants. Fa set partits que no guanyen (sis empats i una derrota) i a casa aquest curs no estan especialment fins (dues victòries). Però quant al joc, és un rival que va molt malament al Sabadell quan s'hi enfronta (0-3 a la primera volta). Pel seu to defensiu, sempre elevat, i perquè colpeja en l'estratègia i en la segona jugada. “Si no competim al seu nivell ho passarem molt malament”, explicava divendres Txus Serrano, conscient del tarannà del seu equip, dèbil en l'ànima: “Hem de minimitzar els errors que ens han condemnat, sobretot en els inicis de jugada”, va dir l'entrenador.