Hauria estat un bon inici
Sabadell. En l'estrena de Juan Carlos Mandiá els arlequinats mostren una altra cara molt més sòlida i conservadora però el punt no els serveix de res a efectes classificatoris
saragossa0
sabadell0
Tant cert és que el Sabadell necessita corregir la feblesa defensiva com que el que necessita ara per ara són victòries. En aquesta difícil dicotomia es mou el conjunt arlequinat, que va mostrar ahir la cara més conservadora aconseguint un punt que a efectes classificatoris no serveix per a res. Potser els jugador es miraran d'una altra manera Mandiá perquè amb un reguitzell de canvis ha obtingut el primer resultat (mantenir la porteria a zero) positiu però ara per ara l'equip necessita tres punts i se n'ha tornat a deixar dos pel camí. En una altra situació, aquest hauria estat un bon inici.
El partit va ser de difícil visió per a l'espectador objectiu i de molt patiment per a l'afí perquè la pilota no tenia amo. En el primer temps el Saragossa va tenir més sensació de dominar-la però les ocasions les van posar els locals. Marcos en va fallar dues (una de clamorosa) i Sotan i Aníbal, amb un esperit encomiable, també es van situar a prop del gol. Els arlequinats castigaven la pèrdua rival i tiraven pilotada amunt quan estaven a prop de Nauzet. Això sí, el visitant Bastón va desaprofitar una ocasió claríssima.
Gol anul·lat
En el segon temps, el partit es va tornar encara més avorrit. El Saragossa s'havia donat per vençut i no aconseguia penetrar en la teranyina vallesana mentre impedien qualsevol escomesa en un atac farcit de pocs homes arlequinats. El Sabadell es va bolcar en la feina defensiva però va obtenir algun apropament perillós. De fet, Aníbal va marcar en el minut 62 en una jugada d'estratègia que el jutge de línia, amb un ull clínic, va anul·lar per fora de joc.
Però a mesura que anaven passant els minuts, els locals van anar notant el cansament. I en lloc de trencar el partit, i jugar-s'ho a un cara o creu, Mandiá va preferir conservar l'empat. Es va resistir a fer els canvis (el primer va ser un migcampista estàtic –Hervás– per un extrem –Marquitos–, i el segon, Gato per Sotan, no va arribar fins al 80') i no va esgotar el tercer quan tenia Benja, un davanter, escalfant. Les substitucions, en canvi, van fer créixer el Saragossa, que va tenir un quart d'hora molt bo amb Willian i Ruiz de Galarreta movent l'equip. I en l'últim sospir, el botí hauria pogut caure per als de Popovic quan Cabrera va rematar un córner que anava a gol si no hagués estat per la brillant mà de Nauzet.
El primer onze, amb dos homes de tall defensiu
Malgrat que Mandiá va explicar posteriorment que s'havien vist onzes més defensius a Sabadell que el que va alinear ahir, el cert és que Juanjo i Yeray no havien coincidit mai en el mig del camp fins ahir. El tècnic gallec va decidir alinear-los tots dos, els únics migcampistes de tall defensiu de la plantilla, per vertebrar molt més l'equip des del darrere. I ho va aconseguir. Els arlequinats amb prou feines van rebre un parell d'ocasions en 90 minuts, tot i que se'n van ressentir en zona atacant. Les arribades només les van protagonitzar els tres homes de davant. La missió era clara, no gaudir de gaires oportunitats però que fossin clares a partir de la pressió sobre la pilota i la sortida ràpida. El gol, però, se li va resistir en l'estrena de Mandiá.
Publicat a
Notícies
Dissabte,29 juny 2024