SABADELL0

PONFERRADINA3

O canvien molt les coses o el Sabadell necessitarà un miracle per salvar-se, si és que no el necessita ja. La imatge que l'equip va mostrar ahir a El Toralín, on va encaixar una derrota que no té cap pal·liatiu ni excusa, no dóna ni un sol argument per a l'optimisme. Ans al contrari. Si una setmana enrere, contra el Saragossa, el conjunt va fer un petit pas endavant, almenys quant a la imatge, ahir va fer marxa enrere. La poca intensitat defensiva i, sobretot, la manca de poder de reacció d'un bloc que viu sota la llosa de l'ansietat, van impedir que els vallesans tornessin amb res de profit al sac. L'equip continua últim i la zona de permanència és cada dia més lluny.

El Sabadell està atrapat en una història que ja és interminable. El guió, malauradament, no podria haver estat escrit amb més mala llet: el conjunt arlequinat rep un gol matiner que trastoca tots els plans i que deixa la moral de la tropa per terra. Amb el bloc abatut, els rivals no tenen problemes per imposar-se. Ahir la trama va repetir-se, però va haver-hi un agreujant: els de Mandiá no van saber si Kepa, el porter de la Ponferradina, és bo o dolent. No van ni arribar a posar-lo a prova. Així, un gol matiner de Pablo Infante (16') i dues dianes en el tram final, obra d'Acorán i de Sobrino, van condemnar els sabadellencs, que encadenen nou partits sense vèncer a domicili.

Mandiá, que a última hora no va poder disposar de Collantes, va plantejar una disposició tàctica similar al del darrer partit, i la pressió dels seus homes semblava tenir efecte en el primer tram, en què els de casa van tenir la iniciativa però no van trobar espais. Els arlequinats, fins i tot, van començar amb un xut de Gato que va posar en guàrdia Kepa. Qui li havia de dir al porter basc que tindria un partit tan plàcid. I és que tot plegat va ser un miratge. En el minut 16, i poc després d'una rematada al travesser de Pablo Infante, va arribar el primer gol dels locals, obra del mateix Infante. L'atacant va rebre una assistència impecable d'Acorán, que havia caçat una centrada llunyana i molt previsible, i va batre a plaer Nauzet.