D'això no poden viure
Sabadell. Els arlequinats suen tinta per obtenir un ínfim empat que no els soluciona res a la taula. L'Albacete perdona set ocasions mentre que els vallesans van poder arribar un parell de cops
SABADELL0
ALBACETE0
Segurament en el futbol hi ha moltes menys dinàmiques del que puguem imaginar. Que el gruix dels resultats moltes vegades no arriben per casualitat, i menys en una lliga regular, i que si un cuer és cuer probablement s'ho mereix. El Sabadell ahir en va donar fe, perquè va ser manifestament inferior a un rival que, en teoria, ha de lluitar pel mateix objectiu, obtenint un empat totalment inútil. L'Albacete, que es manté fora del descens a còpia de creure en el seu projecte esportiu, va crear tantíssimes ocasions com va voler, més en el primer que en el segon temps, això sí. I per desencert aliè, molt més que per bona col·locació o intenció defensiva, la porteria de Nauzet va acabar a zero i els arlequinats no van perdre però tampoc van guanyar. No és un punt de partida, l'obtingut, perquè ni retalla cap diferència amb el descens (a cinc punts) ni suposa un canvi en el joc. Joc d'últim classificat.
Mandiá va decidir continuar amb l'onze de la victòria de la setmana passada, sorprenentment sense Juanjo i amb Hervás. I va resultar un desastre. L'equip es va ajuntar al darrere però no va defensar gens bé. Va rebre fins a sis ocasions prou clares de l'Albacete, que finalitzava cada jugada. Com que els arlequinats no eren capaços de robar, no podien sortir de la cova i van intentar tirar pilotes de Nauzet a Aníbal que no anaven enlloc. Els arlequinats intentaven sense èxit tapar les fuites que venien sobretot per la part esquerra de la defensa (tant Clerc com Hervás com Sotan van acabar substituïts) i van acabar la primera part donant gràcies a la Verge, que va enviar a fora cada pilota que xutaven els locals. Mentrestant, per empenta individual, van tenir alguna ocasió. Clamorós va ser un córner als peus de Sotan que va donar la raó als qui pensen que el japonès és titular perquè corre més i prou. Així que el millor que va passar al Sabadell en tot el primer temps és que l'àrbitre va xiular el final. Va ser prou entretingut, sobretot perquè era un torrent d'ocasions locals; així que en la segona el Sabadell va decidir aturar el temps.
Collantes, al pal
Que es jugués poc temps, que passés el mínim i donar la garrotada en el moment que els astres s'alineessin. De tota manera, els arlequinats van millorar exageradament –no era difícil– les prestacions defensives quan Juanjo va substituir Hervás. L'equip va estar molt més ben col·locat i amb el de l'Hospitalet al mig va trobar –miracle!– fins i tot sortida de pilota. Aquesta ja estava lluny de l'àrea de Nauzet, cosa que facilitava que el rival –tampoc cap meravella defensant– tingués alguna patinada. I així va ser. El problema és que el Sabadell no va encertar. L'Albacete va concedir dues ocasions molt clares. La primera, en una falta sobre Aníbal a la frontal que Hidalgo va enviar a fora. I la segona, en una cessió incomprensible de Paredes al seu porter amb el pit que Collantes, molt murri, va enviar al pal.
Mandiá i tota la banqueta es van posar les mans al cap perquè eren conscients que el Sabadell no tindria gaires més oportunitats. De fet, no van tornar a inquietar Dorronsoro en l'última mitja hora. Però la bona col·locació defensiva liderada per Ciércoles va evitar, en canvi, acostaments clars de l'Albacete, que no es creia que perdés dos punts. I aquesta incredulitat els va portar en els últims minuts a empènyer el Sabadell a la seva pròpia àrea. Ja per desesperació, va tenir una última ocasió, que César Díaz va enviar al lateral de la xarxa.
Futbol. 2a divisió A
| Pos. | Equip | PTS | PJ | G | E | P | GF | GC |
|---|
| Ascens | Promoció d'ascens | Descens |
La distància amb la permanència, intacta
El Sabadell va sumar un empat del tot infructuós perquè la distància que el separa dels llocs de descens continua igual que la setmana passada. El conjunt arlequinat es manté a cinc llocs de la 18a posició que ara mateix ocupa l'Osasuna, amb un partit menys, i de la 17a, ocupada per l'Albacete. No va ajudar gens ni mica la victòria del Tenerife de Raül Agné contra el Leganés, tot i que sí la derrota del Barça B contra el Lugo. “La distància és la que és, i ara el que estem obligats és a guanyar-ho tot a casa. Hem de mentalitzar-nos que queda molt i que a la Creu Alta estem molt bé. Això encara es pot tirar endavant”, explicava Carlos Hernández, que com el capità Hidalgo destacava el costat positiu al fet de sumar a domicili: “Ara toca que amb la nostra gent puguem obtenir la victòria en el pròxim partit. L'equip, a poc a poc, s'ho està creient”, explicava el de Canovelles.
El pròxim partit serà un duel català contra el Llagostera (dissabte a la Nova Creu Alta, 18 h).
Publicat a
Notícies
Dissabte,29 juny 2024