D'equip revelació a candidat
1a catalana. El Morell, que aquesta temporada havia recuperat la categoria, s'ha mostrat com l'equip més fiable del grup i encadena onze jornades al capdavant de la classificació
L'entrenador del Morell, Joan Anton Pallarès, ho té molt clar: “Si fa un any, quan estàvem a segona catalana, ens haguessin dit que ara seríem líders de primera, no s'ho hauria cregut ningú.” A poc a poc i a còpia de fiabilitat, però, el conjunt blau ha aconseguit consolidar-se al capdavant de la classificació. Els números canten i el bloc del Tarragonès ja encadena onze jornades líder, amb un marge de quatre punts respecte al segon –el Catllar–. Arribats a aquestes altures les casualitats no existeixen i, tot i que el tècnic de l'equip no és gens partidari de posar etiquetes, el Morell ha passat de ser un equip revelació a convertir-se en candidat a l'ascens. Pallarès, això sí, no vol que el bon moment pugui ser contraproduent: “Quan faltin tres o quatre partits veurem a què podem aspirar, no hem de fer volar coloms.” Això no vol dir que sigui conformista. I ho deixa clar: “He dit als jugadors que oportunitats com la d'encadenar dos ascensos passen molt pocs cops a la vida, però intento no pensar-hi gaire, perquè si mirem massa lluny ensopegarem amb la pedra que tenim al davant.”
Tot i que Pallarès enumera força factors per explicar la bona campanya dels seus, remarca el fet que el bloc sigui molt equilibrat en totes les facetes i també que “l'equip hagi entrat en una dinàmica en què jugui qui jugui la cosa funciona, ja que tothom interpreta bé el seu paper”. I això no és sempre senzill, ja que el fet de ser líder pot suposar una pressió afegida, segons relata el tècnic: “Fa gairebé tres mesos que som primers i això pesa, ja que saps que no pots fallar si vols seguir al capdavant. Tenim la fortuna que els jugadors treballen molt i que hem après a conviure amb aquest pes.”
Dirigint excompanys
Veient els competidors, el grup en el qual està el Morell és fort. Això sí, tot i haver estat el conjunt revelació, la sorpresa és relativa, ja que la plantilla que Joan Anton Pallarés ha confeccionat és de luxe, amb un grapat de jugadors que tenen experiència en categories més altes. Per exemple, Sangrà, Marc Carrasco, Àngel Blasco o Borja Abenia van jugar amb ell al Reus. De quirats, doncs, no en falten. És l'avantatge de conèixer aquests futbolistes, tot i que el fet de dirigir excompanys també té perills. Ell ho té clar: “És difícil de gestionar i si ets tècnic d'algú que és amic teu cal que deixis les coses clares des del principi. Els has de dir que, un cop creuen la porta del camp, són un jugador més i que els exigiràs el mateix, per molta amistat que hi hagi.”