lugo1

sabadell2

El Sabadell va cristal·litzar el seu bon moment de forma amb una victòria que feia temps que necessitava. Ahir era clau perquè, farts d'empats, tornar a dependre del que fessin els rivals directes (i acabava de guanyar el Racing) era un perill. Els arlequinats, doncs, recuperen una part de la vida que els va prendre el Mallorca fa quinze dies també patint en els últims minuts amb un reguitzell d'ocasions rivals amb pilotes salvades a la línia i travesser inclosos. Però tres punts són tres punts i avui al Vallès ja no dormen cuers i tot plegat fa més bona pinta.

L'inici de partit va ser calcat als últims que ha jugat l'equip, en bona part perquè Mandiá va posar el mateix onze inicial dels quatre darrers matxs. El Sabadell va jugar els millors minuts del partit fins que va encaixar el gol. Va ser en una errada defensiva en cadena de l'equip que va deixar sol Toni Dovale per afusellar Nauzet. Els arlequinats, però, van tenir l'encert de refer-se pràcticament en la següent jugada amb un altre gol: va ser en un córner que va rematar al fons de l'escaire Cristian Garcia.

El lateral es va lesionar poc després i, amb un central reconvertit, als arlequinats els va faltar una pota a la taula: el rival a poc a poc agafava les regnes i el joc era discontinu. Però no va rebre gaires ocasions de perill –tampoc en generava–, i així va anar morint el primer temps.

Mandiá va arriscar de valent perquè va fer el segon canvi en el descans. No li agradava la feina defensiva de Collantes, que tampoc rendia en atac sense el seu soci Cristian, i es va quedar a la banqueta. Al tècnic li va sortir bé la jugada de deixar a la dutxa l'home més destacat de l'equip en aquest curs (el tercer que més minuts ha jugat i màxim golejador –8–) perquè només de començar el segon acte, el seu equip va marcar. Va ser en una jugada de Marquitos que va colpejar en un braç i que l'àrbitre, en veure que Hidalgo havia fallat després a porta buida, va acabar castigant. Aníbal va fer els honors.

La resta de partit, com era d'esperar, va ser un patiment constant per als locals. No tant després del gol sinó posteriorment pels símptomes d'esgotament de l'equip, que arriben molt abans que els dels rivals. Eguaras va demanar el canvi però va haver-hi tres jugadors més (Hidalgo, Juanjo i Aníbal) que l'hi haurien agraït. I per això, el Lugo va aprofitar i va tenir grans oportunitats com una rematada de Caballero al pal ja al minut 89.