sabadell0

valladolid0

Mentre que els rivals directes continuen caient en picat, el Sabadell ha anat acumulant punts com una formigueta fins a situar-se en un lloc privilegiat dins del perill. És quart classificat per la cua, a dos punts del Racing (proper rival, que marca la salvació) però en millor moment que qualsevol dels cinc equips que hi ha a sota. El punt d'ahir aconseguit al Zorrilla ho evidencia. Fa no tantes jornades treure quelcom de profit i sortir sense encaixar gols d'un partit a domicili era una quimera i no cal dir contra un equip que aspira a l'ascens. Els arlequinats ho han convertit en un costum perquè s'ha repetit el 0-0 en els últims quatre desplaçaments. Numèricament (12 de 24) i en sensacions ja no són, ni de bon tros, el cadàver que van semblar en molts moments del curs.

Mandiá va posar dos homes del filial per a dos dels grans reptes del Sabadell ahir. Yeray i Agus van cobrir les baixes de Juanjo i Cristian per sostenir Óscar i Mojica. El perill del Valladolid, però, va arribar sobretot per la banda dreta, en què Hernán Pérez es va fer un fart de castigar l'un contra un defensiu –sense ajudes– de Clerc. I tot i que en un primer moment el perill només es palpava, en l'últim tram del segon temps els de Rubi van tenir ocasions per donar i per vendre. Especialment en els darrers deu minuts de la primera part, quan els de Mandiá van decidir apujar línies perquè fins aleshores no havien protagonitzat ni un apropament a Javi Varas. Hidalgo, doncs, va ser oportú tapant un xut d'Òscar dins l'àrea i Valiente va enviar una rematada de cap fregant la fusta.

En el segon temps, els arlequinats van patir molt menys. Van estar més ben col·locats al darrere i el Valladolid va deixar de tenir tantes oportunitats. Els locals, visiblement nerviosos perquè passaven els minuts i no podien superar un equip en descens, van acabar de dinamitar les opcions quan Leao es va expulsar per una entrada sense sentit a Collantes (64'). Es va obrir la finestra, doncs, perquè el Sabadell busqués el triomf, però entre tanta interrupció, pressió ambiental contra l'àrbitre i el desgast físic, no va poder. Un contraatac tallat en última instància per Collantes en un esforç titànic de l'extrem podria haver canviat el resultat a favor dels de Rubi. Els de Mandiá, en canvi, van tenir alguna ocasió aïllada, com l'última que no va arribar a punxar Benja dins l'àrea.