Un final de lliga que fa pujada
1a catalana. Després de quatre cursos sent protagonistes, els equips de la demarcació ho tenen complicat per lluitar per la zona alta
Els equips de la demarcació gironina s'havien acostumat a ser protagonistes en la zona alta de la classificació en les últimes quatre temporades, i aquest any repetir aquest escenari sembla complicat, que no vol dir impossible. Ara mateix, l'equip gironí més ben situat és l'Escala, que amb 45 punts és a 10 punts dels tres equips que a hores d'ara ocupen les places que donen opció a lluitar pel títol i l'ascens: el Manresa, el Júpiter i el Granollers tenen 55 punts i ocupen el primer, el segon i el tercer lloc de la classificació. L'equip de Pitu Batlle, que debutava aquest curs en la primera catalana, ha vist com l'il·lusionant repte de lluitar per la zona alta es complica quan queden sis jornades. Un altre equip que afrontava la temporada amb l'objectiu de la permanència i s'ha trobat en la zona alta és el Lloret. Els d'Edu Urdiales van encadenar 18 jornades sense perdre però en les últimes setmanes s'han frenat i es troben a la part tranquil·la de la taula. Pel que fa al Girona, la irregularitat ha sigut la tònica dominant d'un filial marcat per nombrosos contratemps més enllà del terreny de joc.
Quatre anys de domini
En espera d'una possible reacció dels equips de la demarcació en les últimes jornades, el més lògic és que en els darrers partits de la temporada no hi hagi cap club gironí implicat en la lluita per pujar, un fet que no passa des de la temporada 2009/10. El període d'or del futbol gironí a la primera catalana va començar amb l'Olot, que va dominar amb mà de ferro el curs 2010/11. L'any següent dos històrics del futbol català com el Figueres i el Palamós van lluitar per les primeres posicions, i al final la Unió es va quedar amb el títol mentre el Palamós va acabar pujant gràcies als ascensos compensats.
En la 2012/13, el Farners va mantenir opcions d'ascens fins a les darreres jornades però una punxada contra el Gramenet B –en descens– va impedir col·locar-se segon i va iniciar la davallada. La Jonquera només havia de guanyar en la darrera jornada per ser segon i aspirar a l'ascens, però va fallar. El curs passat el Peralada va ser un campió sòlid.
El Banyoles, davant d'una final
El conjunt banyolí és al límit del precipici del descens, i de fet aquesta jornada tindrà una primera pilota de partit. Els d'Àxel Vizuete són a 16 punts del primer equip que se salvaria matemàticament –la Jonquera– quan queden 18 punts en joc. Diumenge a les 5, la Jonquera rep el Banyoles en un duel vital per a tots dos, ja que l'equip fronterer també té l'objectiu d'allunyar-se de la catorzena posició, que molt probablement i a causa dels descensos compensats també serà sinònim de perdre la categoria. El Farners és l'altre equip de la demarcació que encara no pot respirar del tot tranquil en el tram final.