sabadell0

las palmas2

La diferència entre el Las Palmas i el Sabadell ahir va ser la diferència que hi ha entre l'equip ric i l'equip pobre: l'encert a gol. De cor i de futbol, els arlequinats van superar un rival que navega en l'abundància fent contractacions –en plural– de 200.000 euros enmig de la temporada. Els de Mandiá van notar la poca presència en l'àrea dels rivals, ja que, quan s'hi van apropar, el far es va apagar. A l'altra àrea, en canvi, va decidir un golàs de Jonathan Viera –per qui no fa gaire el València va pagar 2,5 milions d'euros–, i ja a les acaballes Araujo va sentenciar de penal. Els arlequinats no van merèixer la derrota (la primera en deu partits) perquè van navegar amb dignitat en el gran oceà en què es converteix per a qui el visita l'estadi de Gran Canaria.

Mandiá va col·locar Gato en lloc de Sotan per substituir Collantes i la resta ho va deixar tot igual. Al Las Palmas, en canvi, li va sortir molt malament el recanvi del necessari Javi Castellano. Paco Herrera va col·locar un doble pivot, amb Valerón al davant, que va acabar sent superat per la zona ampla arlequinada. En el primer temps, però, al Sabadell li va faltar més paciència a l'hora de jugar i els primers minuts van ser un monòleg local que collava en l'àrea de Nauzet. L'absència de joc per dins i l'acumulació d'homes vallesans van deixar sovint el domini en un no-res tot i l'inici fulgurant dels locals: amb un xut d'Hernán refusat a córner (10') i un servei d'Araujo desviat (13'). A partir de la mitja hora de joc, els arlequinats es van asserenar i van aconseguir la primera arribada que va acabar en un córner rematat per Carlos Hernández a fora.

Aleshores el Las Palmas va intensificar la pressió i va robar algunes pilotes, però, de nou, topava amb el mur arlequinat perquè hi havia més gent de quadres que de color groc. El bagatge ofensiu arlequinat en el primer temps va ser molt minso –Aníbal no va tocar ni una pilota– però la feina defensiva que feia desesperar un rival ja per si sol desesperat, augurava un desenllaç feliç.

Tot es va trencar només sortir dels vestidors perquè Hidalgo va fer una falta ximple i Viera ho va castigar al fons de l'escaire de Nauzet. El resultat era molt negatiu, però la inèrcia futbolística va continuar a favor dels visitants, que van enllaçar els millors minuts de tot l'enfrontament després del gol. Els vallesans van fregar l'empat sobretot en un penal que va lesionar Gato i que Arcediano no va xiular, però es van apropar un parell de vegades més –que ja és molt pel que es va veure en el primer temps.

La possessió era arlequinada, però al Sabadell li van faltar més efectius en atac. Mandiá va haver de gastar el tercer canvi (el segon va ser per fer entrar un infaust Hervás) en Clerc, lesionat, i el partit va anar morint fins que els canaris van fer el segon. De penal, Araujo va fer més gran una diferència inexistent.