El Ripollès ensenya múscul
2a catalana. Quan falten quatre jornades per al final de la lliga, l'Abadessenc és líder, mentre que el Camprodon s'ha consolidat en la segona posició. La lluita per l'ascens, però, serà molt disputada
Sant Joan de les Abadesses i Camprodon estan situats a poc menys de 15 quilòmetres de distància, i aquesta proximitat geogràfica s'ha traslladat enguany al capdavant de la classificació: els clubs de les dues poblacions del Ripollès encapçalen la lliga quan falten quatre jornades per acabar la temporada, separats per només un punt. “Hi ha una gran rivalitat entre l'Abadessenc i el Camprodon. El curs passat van ser ells els que van jugar per l'ascens, i enguany volem ser nosaltres. El que és clar és que tots dos volem posar el futbol del Ripollès com més amunt millor”, destaca el tècnic de l'Abadessenc, Toni Garcia. El seu homòleg a la banqueta del Camprodon també destaca el bon moment dels dos equips de la comarca. “Hi ha una rivalitat important, i és una repetició del curs passat. Es nota que hi ha ambient de futbol i això és molt positiu per al Ripollès”, explica Manel Puigvert.
Aquest any fins al final
L'Abadessenc afronta la recta final de la lliga com a líder, i amb la lliçó del curs passat ben apresa. “Vam estar tot l'any a dalt però al final ens vam desinflar. Tothom està fent una gran feina i ens mereixem ser on som”, remarca Garcia.
El club blanc-i-negre té clar que es pot fer alguna cosa bonica però no es pot abaixar la guàrdia: “A l'equip gairebé ningú ha aconseguit un ascens i això ens motiva. El calendari fins al final és complicat, però ho serà per a tothom. El més positiu és que depenem de nosaltres.” L'Abadessenc és un dels clubs de la segona catalana amb una afició més fidel, i precisament els partits que jugarà a casa –contra el Roses i el Bisbalenc– seran clau per assegurar com a mínim la promoció.
Sense pressió
El Camprodon va quedar a les portes de l'ascens el curs passat, quan va perdre la promoció contra el Sants. Enguany l'opció torna a ser a prop, i el club ho vol gaudir. “La pressió ens la posem nosaltres i el club no ens obliga a res. El que és clar és que, arribats a aquest punt, volem el premi gros”, explica el tècnic, Manel Puigvert.
Màxima igualtat
El Ripollès ensenya múscul però les posicions per aspirar a l'ascens no estan decidides ni de bon tros. De fet, es pot considerar que fins a cinc o sis equips lluitaran per dues places amb premi, entre els quals hi ha històrics com el Guíxols. “És un grup molt igualat, i segur que fins a final de lliga hi haurà algun resultat sorprenent. Per dalt o per baix tothom es juga coses en les últimes jornades i això crec que és molt positiu”, analitza l'entrenador del Camprodon.