Una pedra a la sabata
Sabadell. Els arlequinats, que no van arribar ni a xutar a la porteria rival, es contagien del baix ritme de l'Alcorcón i cauen derrotats en una de les cites ineludibles que tenien al calendari
ALCORCÓN1
SABADELL0
El Sabadell confiava la salvació a casa i ha fallat. L'equip havia millorat però potser no prou per poder assegurar els 9 de 9 punts necessaris a la Creu Alta i mantenir així la categoria. L'Alcorcón va ser un martiri per al conjunt arlequinat, ja que els de Bordalás van posar en evidència la incapacitat local d'apropar-se a l'àrea rival si no és per un error del contrari. I així van passar 90 minuts i els vallesans ni van xutar a porta. Sigui com sigui, la magnitud de la tragèdia es comprovarà amb el que facin avui l'Osasuna i el Racing.
Del primer temps el Sabadell no en va poder treure res de positiu perquè aquesta vegada no es va salvar ni pel resultat. Primer perquè se li va lesionar Hidalgo –jugava infiltrat– en el minut 10 i va gastar un canvi només de començar. Segon perquè va caure en el parany de l'Alcorcón, intentant igualar el seu nivell d'intensitat a còpia de puntades que l'àrbitre sí que va sancionar en el cas arlequinat –tres targetes grogues al descans i set al final–. I tercer perquè l'Alcorcón va anotar un gol quan s'albirava el descans en un servei de cantonada. La celebració va ser descafeïnada; era increïble que en aquell partit tan dolent algú la pogués encertar a la porteria rival.
En atac, poc més que alguna acció aïllada en córners –bàsicament a l'inici del partit– però ni joc trenat, ni connexió amb la gent del davant ni res que s'hi assemblés. Els madrilenys van pressionar en tot moment i els arlequinats no van tenir arguments per contrastar-ho.
Pitjor encara
El segon temps va ser encara més dramàtic. Només de començar, els madrilenys van fer dues aproximacions en les quals Cristian primer i Nauzet després van impedir la sentència. El Sabadell va intentar tenir més la pilota, assegurar-se la possessió des del darrere, però tampoc no va funcionar. La pressió inicial de l'Alcorcón va canviar a dues fileres que esperaven que el rival fes alguna cosa més que moure-la d'un lloc cap a l'altre. I a mesura que anaven passant els minuts, els madrilenys van començar a practicar la lletra C del seu abecedari: perdre temps i embolicar la troca perquè es jugués el mínim possible –encara menys que en la primera meitat, amb un èxit notable.
Cansat d'aquesta monotonia, Mandiá va decidir canviar el dibuix i fer entrar Benja substituint un migcampista. L'aposta hauria estat bona si els arlequinats haguessin tingut més la pilota i remenant l'haguessin fet arribar a les bandes per aprofitar l'envergadura dels dos puntes. Però la falta d'activitat a la zona de tres quarts en endavant va obligar a l'abús del joc directe. I els centrals de l'Alcorcón ho rebien amb molt bon gust perquè en les pilotades frontals s'anticipaven a totes i no patien gens ni mica.
Resant, però no
El temor dels de Bordalás, tal com va reconèixer el tècnic posteriorment, és que en algun rebot encaixessin l'empat. I d'accions d'aquest tipus n'hi va haver, però la definició va ser nefasta. Eguaras va penjar una pilota a la graderia en un xut des de la frontal i Marquitos, a les acaballes del matx, no va aconseguir trobar la porteria quan la pilota li va anar a la cama esquerra.
Collantes, fora de la llista, i Hidalgo, KO
Els problemes de Collantes al bessó s'estan allargant més del compte i l'extrem ahir ni tan sols va poder entrar en la convocatòria de divuit homes. Mandiá va incloure-hi Gato per substituir-lo. Marquitos, que havia estat set partits titular, s'ho va començar mirant des de la banqueta però va sortir de seguida per la lesió d'Hidalgo. El migcampista, que havia acabat els últims cinc partits, va jugar infiltrat però no va aguantar més de deu minuts i haurà de descansar una setmana, sigui per lesió o sigui per sanció, perquè abans d'abandonar el terreny de joc li va clavar una plantofada a un rival per provocar la desena targeta groga.
Publicat a
Notícies
Divendres,28 juny 2024