Obligats a conformar-se
Sabadell. Els arlequinats voregen el límit de les seves possibilitats esgarrapant un punt que en la classificació no els treu de la difícil situació. L'equip no es va poder desplegar en cap moment
sabadell1
leganés1
És dur ser un equip en descens, estar en situació gairebé límit per assolir la permanència i haver d'agrair les engrunes que deixen els rivals. I si els que te les deixen fossin equips amb nivell, de pressupost alt i excessos classificatoris, encara. Però no, el Sabadell ahir va haver de pregar per obtenir un empat al camp del Leganés. És el Leganés que l'any passat va pujar amb tres eliminatòries al camp de l'Hospi i que ahir va alinear nou jugadors que l'any passat jugaven en la categoria de bronze. Els arlequinats han deixat de ser un projecte que creixia any rere any, com havia passat fins que Sakamoto va agafar les regnes del club. És un arrossegat de la categoria que clama perquè els rivals directes no guanyin i així allargar una vida que només mereix pel coratge que han demostrat els jugadors empesos per una benèvola afició.
Els arlequinats ahir simplement no van poder fer res més. Es van passar els primers 45 minuts amb desavantatge en el resultat i passant-se la pilota sense profit, i els segons, després d'empatar, van anar perseguint un rival que es va llançar a buscar la victòria. Així, van acabar demanant l'hora, tot i que el punt, a efectes classificatoris no els serveix per a res.
Poques idees
La sortida dels dos equips va ser molt dolenta, amb la diferència que el Leganés sí que va aprofitar la pilota aturada. Els rols van quedar marcats ben aviat: els madrilenys cedien la pilota als vallesans atapeint la zona de mitjos. Però mentre els dos equips anaven mesurant les seves forces a l'inici, Postigo va entrar sol en un córner, el primer acostament dels locals a l'àrea de Nauzet, i va canviar el signe del partit en el minut 10.
Per tant, des de l'inici, els arlequinats van anar perdent i van carregar amb la iniciativa en el joc. Perquè realment va ser una càrrega: la sensació era que l'equip no sabia què fer amb la pilota. I quan enviava en llarg, sobretot amb Nauzet, els llançaments eren tan defectuosos que no arribaven gairebé mai a Aníbal, especialista a baixar melons.
Així doncs, el Sabadell només va optar per penjar cada falta que provocava, fos des d'on fos, amb uns resultats pèssims. Ni els córners superaven el primer pal i, de fet, d'una pilota aturada mal tirada el Leganés va generar un contraatac que per poc no sentencia el matx.
Sortir i gol
Sense fruit al mig del camp, Mandiá va decidir treure el triple pivot d'allà i col·locar un 4-4-2 amb Sotan acompanyant Aníbal. Buscaven més verticalitat en els seus atacs, ja que en tot el primer temps no van arribar a xutar a Serantes. I en el primer que van fer tot just sortir del descans, diana. Eguaras va recollir una pilota a la frontal amb l'esquerra que va batre el porter pel seu pal. El Sabadell trencava 16 hores de joc sense marcar fora de casa.
Lluny de donar-los ales, a partir del gol tot va ser patiment. El físic va començar a defallir i el Leganés, conscient que per lluitar per la promoció havia de guanyar, es va llançar a l'atac. Despenjava els laterals, acumulava homes d'atac (Rabello, Chuli i Fran Moreno) i les arribades no paraven de rajar. Els dos canvis no van poder insuflar aire al conjunt de Mandiá, de manera que no van tenir més remei que defensar-se fins al final. I tota la feina hauria pogut quedar en no res en una doble errada de Crespí, però Carlos Hernández va evitar amb el cos el gol de Chuli.
L'onze titular, canviat de dalt a baix
En vista de les baixes de Juanjo, Hidalgo i Collantes el Sabadell va regirar el seu onze inicial. Ahir, des de l'inici, van sortir dos jugadors poc habituals: Pol Roigé i Lucas Porcar. L'extrem del filial fins ara havia jugat deu minuts en dos partits amb el primer equip i va aguantar fins al minut 75, quan, després d'una targeta groga, va ser substituït per Marquitos. El migcampista santcugatenc no jugava des del Numància-Sabadell del 8 de febrer amb Txus Serrano a la banqueta. De titular, l'última vegada que va jugar va ser amb Àlex Garcia al camp de l'Alcorcón, l'últim dia que els arlequinats van aconseguir marcar a fora de casa. “Tenen molt bona actitud i ara els necessitarem, perquè hem de jugar partits en poc temps”, deia al final Mandiá.
El tercer canvi significatiu va ser el de col·locar Kiko Olivas de mig centre. “Volíem jugar a la zona de mitjos, perquè Olivas té qualitat, però la realitat és que no ens han deixat”, va valorar el tècnic.
Publicat a
Notícies
Divendres,28 juny 2024